dilluns, 10 d’agost de 2009

La poesia i el silenci

No hi ha paraules poètiques. Hi ha mots que, posats l’un a tocar de l’altre, muden en poesia el silenci d’entremig. La poesia deu consistir, doncs, a fer expressius els intermedis, a pastar els silencis per desvetllar emocions adormides i obtenir ressons inèdits, a trobar veus emboscades a les fronteres lexicals. Hi ha tants silencis com paraules. Hi ha silencis secs i humits, melats i acerbs, bledans i erms. Hi ha el silenci d’una copa soliua, el de la font que no raja, el del pigot que beca; hi ha el silenci ajagut dins els nínxols i el que dansa en el fum dels focs mal apagats. Hi ha tot un abecedari de silencis, un alfabet sencer en què totes les lletres són mudes (com la hac) i parlen. Així mateix hi ha una morfologia i una sintaxi del silenci.

Fer poesia deu ser, doncs, trobar les paraules que bastiran els silencis, així com els paletes aixequen envans no pas per fer envans, sinó per fer espais -el sentit de dos envans és l’espai i el temps que hi ha entremig. És dins aquest buit lexical que hi ha el plus ultra dels mots i de les persones. Paraules com envans que delimiten un sentit (o més d’un). Paraules que no basten per dir, ni soles ni juntes, i busquen l’eloqüència dels silencis per a dir-se o mig dir-se, que cerquen de cavar en el misteri i olorar-lo, potser tocar-lo amb els dits, sense comprendre’l. Abocar-se a l’abisme i mirar sense vertigen, i després tornar a la vida de sempre, amb la sensació de percebre tal vegada un xic millor.

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

fantàstic! Bravo!

Laura Dalmau ha dit...

Un post bellíssim!

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, amics!

vidapervida ha dit...

M'agrada haver llegit entre els teus silencis.

T'afegesc al meu blog.

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Rosa. A mi també m'ha agradat casa teva i he obert una porta que hi du.

la Teresa ha dit...

Un post magnífic que m'ha servit per descobrir el teu blog!

Joana ha dit...

JO també et dic "chapeau" ...Vinc de cas d'en Tibau!

Joana ha dit...

Hi sóc totalment d'acord. El silenci a la poesia és l'element fonamental que encaixa mots i ens els fa sentir com un mar de veus tot respectant sempre les onades compassades, escoltant la música i reseguint el temps i les pauses necesàries..

Jesús M. Tibau ha dit...

T'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'aquest diumenge:

http://jmtibau.blogspot.com/2009/08/blogs-degustacio_16.html

Joan Calsapeu ha dit...

Caram, que es nota quan en Tibau passa per aquí, cull un xinglonet i l'exposa al Blogs Degustació! Gràcies a tots, amigues i amics.