dissabte, 1 d’agost de 2009

Larkin recita "High windows"

Aquí teniu Philip Larkin recitant el poema que dóna nom al seu darrer recull de versos. I, a sota, la traducció catalana d'en Marcel Riera. Bon profit.



FINESTRALS

Quan veig una parella jove
i m’afiguro que ell la carda i que ella
pren la píndola o du diafragma,
sé que això és el paradís

que els grans hem somniat tota la vida:
bandejar la beateria i qualsevol prejudici
com una màquina de segar passada de moda,
i lliscar tots els joves pel llarg precipici

cap a la felicitat, sense fi. Em pregunto si
algú em va mirar, quaranta anys enrere,
i va pensar: Això sí que és vida!
Res de Déu, ni de suar a les fosques per la fal•lera

de l’infern i tot això, res d’haver d’amagar
tot el que penses del mossèn. Seran ells,
maleït sia, els que no pararan de baixar
pel llarg tobogan, lliures com ocells.

I a l’instant, més que paraules m’afiguro uns finestrals:
els seus vidres fulgents de la llum al zenit
i, més enllà, l’aire blau i fondo, que és fals
i no és enlloc, i que és infinit.

(Philip Larkin, Finestrals, Labreu edicions, 2009)

1 comentari:

Josep Porcar ha dit...

ah! ja no cal, ja veig que ací l'havies publicat... gràcies en qualsevol cas!