Aquestes nits costa molt fer dormir la menuda. La bascota, la suor, la bilis a flor de pell dels nadons… Per posar-hi remei m’he empescat una cançó de bressol que, mancada d’originalitat, òrfena de cap vel·leïtat lírica, lletreja la feble volició estival d’un servidor. No us féssiu il·lusions, però. La cançó és per demés: la nena ignora olímpicament la cantarella i amb grinyols i ploralles saboteja la meva interpretació esforçada. Sense cap mirament ni un. Fent cas omís de tota casta de captatio benevolentiae. En fi. És aquesta:Les nenes maques
quan és de nit,
dormen i nonen,
dormen i nonen;
les nenes maques
quan és de nit,
dormen i nonen
en el seu llit.
4 comentaris:
Com que imagino que no té copyright no et farà res que usi una versió masculinitzada per veure si funciona amb el meu, oi?
No té copyright, Salvador. Mascleja-la, i que tinguis més sort que jo!
Sempre serà millor, que la cançó de bressol més repetida en el meu poble durant generacions i generacions- 3 com a mínim- sense que a ningú li resultara estranya la lletra:
"Non, non, xixet,
l'ha xafat un carret,
li ha trencat la cameta,
i ara està males.
Non, non, xixet.".
Surrealista? Fil d'una amrga experiència com "Drume, drume, negrito..."
Surrealista, amarg... hi percebo un sentiment tràgic de l'existència, del qual es fa partícips -sense manies- els infants. És com si es volgués mentalitzar els nens de cara a una vida que serà dura i cruel. No?
Publica un comentari a l'entrada