divendres, 28 d’agost de 2009

Ens cal caminar sobre l'aigua

Els evangelis són una font d’inspiració inestroncable. Al de Mateu, no és només Jesús qui fa camí sobre l’aigua del llac; Pere també s’hi aventura. Escriu l’evangelista: “Senyor, si ets tu, mana’m que vinga cap a tu caminant per l’aigua”. Ell digué “Vine”, i Pere baixà de la barca, caminà sobre l’aigua i s’acostà a Jesús. Però en veure la força del vent va tenir por, i aleshores va començar a enfonsar-se, i cridà: “Salva’m, senyor!” Ràpidament, Jesús li va allargar la mà, el va agafar, i li va dir: “Poca confiança tens: de què has dubtat?” (Evangelis, trad. Joan F. Mira, Proa.)

En aquella alçada de la novel·la, a Pere li van faltar tres virtuts: fe, confiança i coratge. Li passava com als catalans avui, que ens enfonsem per manca de la terna. Si som capaços d’engreixar les tres potències i encomanar-les, ens en sortirem. La gran exhibició de dignitat que farem pels carrers de Barcelona, abans o després que el Tribunal Constitucional ens escupi la sentència, ha de ser com caminar sobre l’aigua. I l’endemà serà el torn dels partits polítics catalans: ¿qui insistirà a vendre moneda falsa?, ¿qui es limitarà a fer escarafalls?, ¿qui saltarà amb nosaltres de la barca?

Ens cal caminar sobre l’aigua, perquè el vaixell-presó on els catalans estem engabiats ens du al Gòlgota.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada veure't optimista.
Però, ai làs. Vet aquí que ja hi deu haver algú que deu estar preparant la moneda falsa a cabassos. D'altres, no faran res ens repetiran els seus típics i tòpics escarafalls, tot justificant llur pròpia ineptitud. Els més servils, repararan la barca i esventrarant tots els temors dels temps per deixar-te sol en el naufragi. Això si no t'estomaquen a cops de rem. Puja-hi de peus que serà així.

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim, no sóc optimista: ho faig veure. És altament improbable que, l'endemà de la manifestació, cap polític, de la colla dels instal·lats, estripi les cartes i posi el cul en situació de perill. La clau estarà en les eleccions autonòmiques que vénen.

Anònim ha dit...

No sé què ho fa, però tinc un pressentiment que malmet les esperances que tens dipositades en les properes eleccions. Jo em sento molt descregut. Adés amb un terç de participació l'actual classe política se seguiria sentint legitimada per mantenir-se als llimbs.

Clidice ha dit...

Mira això de la independència penso que és com la nova grip. Si els que controlen els medis fossin afectes a la independència de Catalunya ho arreglàvem en un tres i no res. Ara mateix, si llegim, veiem i escoltem, podem intuir que ho tenim molt cru. Però estic amb tu, morirem d'empeus.