dimarts, 11 d’agost de 2009

Cinc-cents apunts

Aquest és l’apunt número 500 d’Ucronies. Poc em podia pensar, el gener del 2008, que arribaria al mig miler d’entrades. I sí, tu. I diria que tinc més corda. Aquest és, doncs, un apunt per mirar enrere i fer una mica de balanç. Un blog és addictiu –ja ho sabeu–, però fa pujada i dar-li corda no és fàcil -sobretot, no és fàcil mantenir una qualitat mínima de llengua i de discurs. No sabria pas dir si me n’he sortit. He publicat alguna animalada, i abans de penedir-me’n ja hi ha hagut algú que ha tingut la bondat d’estirar-me les orelles. Sort que el blog permet esmenar i suprimir! Vesso d’agraïment cap a les persones que us heu pres la molèstia de registrar comentaris en aquest barracull: sempre amables, considerades, generoses, cultes. Un plaer. (Només en una ocasió vaig entomar insults, però en aquella saó l’arrambatge estava justificat, i per tant no tinc dret de queixar-me’n.)

La literatura ha estat i és la raó de ser d’aquest xibiu. La llengua també hi té el seu racó. I esquitxos de pensament, disfressats de prosa poètica o de microassaig. I pessics de política, d’història, de quotidianitat. El blog força a la brevetat, que és virtuosa: “Escriure bé és dominar la síntesi”, que deia Pla. Però entre el poc i el carestiós, el breviari ja s’ha fos: és per això que no m’interessa el twitter i que no m’he adaptat al facebook. Em calen més paraules.

Ucronies és alhora un servei públic i una empresa privada (un suport a la comunitat lectora i escriptora en llengua catalana, per llevant, i una teràpia personal, per ponent). Filantropia i egoisme en el mateix got. Ucronies també ha estat i és una manera d’endreçar idees i actualitzar coneixements -i això, de manera cooperativa. Aquesta és la grandesa dels blogs: el goig de col·laborar, de compartir, de créixer junts. I, en el cas dels blogs literaris, el plaer afegit de conèixer lectors, escriptors, poetes, editors… tot intercanviant impressions i informació. Vet aquí un tresor que no té preu. I a fer créixer aquest tresor vol contribuir, humilment, Ucronies.

Sobretot, gràcies!, perquè sense vosaltres no hauria fet aquest camí.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molts anys per aquest 500!!!!
Si, tens raó, de tant en tant dius alguna animalada, però carai, quins 500!!!!!
Ànims, i cap al miler!!!!

pere ha dit...

Un brindis per tot plegat, Joan!

Clidice ha dit...

Déu n'hi do! 500! Felicitats :)

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per obrir-nos finestres.
P. e. m´ha agradat tobar-me en Perejaume i molts altres passejant per UCRONIES.
Abans hi sortia el poeta Jacint Verdaguer als bitlllets de 500.
Imma

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim: gràcies per aguantar-me.

Pere: txin-txin!

Clídice: gràcies, companya de fatigues o fadigues.

Imma: no havia reparat en els bitllets de 500 verdaguerians -si hi hagués pensat, n'hauria buscat un per a la imatge. Gràcies!

Núria Talavera ha dit...

moltes felicitats, Joan, m'agrada molt llegir-te i espero continuar fent-ho per molts i molts apunts més!

Albert ha dit...

Felicitats i gràcies pels teus escrits.