divendres, 14 d’agost de 2009

La manifestació i l'himne de Sagarra

Digueu-me ensagarrat, ara que he llegit All i salobre, rellegeixo La ruta blava i remeno papers sobre Sagarra. Aquesta meva immersió en l’obra de l’escriptor barceloní m’ha servit per retrobar uns versos que em semblen útils (de cara a la manifestació i tota la pesca) per contestar el gargall que el Tribunal Constitucional està a punt d’esputar-nos a la cara: el poema que el president Macià va encarregar a Sagarra, el 1931, amb la intenció de declarar-lo himne de la República catalana. El transcric, perquè el trobo d’actualitat rabiosa. El poema fou musicat per Amadeu Vives i Roig, però si algú en feia una versió musical nova, potser li daríem ales…

EL CANT DEL POBLE

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
un crit i una sola veu:
Visca la pàtria!

La nostra terra és redimida!
El gran moment és arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

(Josep M. de Sagarra)