Els infectats pel virus de la bona literatura ja sabem que el 3 de setembre trobarem a les llibreries dos volums llépols: Vint-i-vuit contes, de Pedrolo (Edicions 62), i Ronda naval sota la boira, de Calders (La Magrana). Són dues recuperacions meritoses, a cura de Jordi Coca. Ara, però, vull centrar-me en la novel·la del barceloní. Ronda naval (la novel·la preferida del seu autor) va ser publicada el 1966, però no va tenir gaire ressò: el contista consagrat “tapava” el novel·lista incipient. Reeditar-la és fer-li justícia.No fa gaires dies, Ignasi Aragay escrivia que Calders havia concebut la novel·la com una metàfora de la guerra civil i l’exili. Caram. Quan la vaig llegir, ara fa tres lustres, no me’n vaig témer. No sé d’on ho treu, això, l’Aragay; si un dia té per bé d’argumentar-ho, li estaré agraït. Emperò, com que les interpretacions són lliures i la força de suggestió de la novel·la de Calders és enorme, jo hi veig una profecia que ens parla de la Catalunya d’avui. Fixeu-vos-hi. Aprofito les paraules d’Aragay: “A la novel·la, el vaixell Panoràmic pateix una avaria i queda perdut en un bucle, cobert d'una boira permanent. El capità, a falta d'una orquestra professional, recluta passatgers per posar la música adequada quan la nau s’enfonsi.”
Molt bé. Ja hi som tots. El vaixell és Catalunya. L’avaria és el col·lapse de les infraestructures i la trituració de l’Estatut. El bucle és la gestió de la paràlisi, l’estancament, la manca de cap horitzó de país. La boira és la ximpleria ambiental. El capità és José Montilla. L’orquestra de pa sucat amb oli són els partits polítics catalans. Els passatgers som nosaltres. I el naufragi és l’enfonsament del país. Més clar l’aigua, no?
3 comentaris:
el vaig llegir fa temps, i em sebla que el vaig comentar al blog i tot.
És Pere Calders en estat pur
Fa tants anys com tu que el vaig llegir ^^ i bé, aleshores jo no hi vaig veure tantes coses (em va agradar, això si), en tot cas potser si el rellegeixo acabo fent-me un tip de plorar ... ai, no! que això és llegint la secció política catalana de qualsevol diar :S
Jesús: sí, ahir vaig llegir (via Google) el comentari que vas fer d'aquest llibre -un apunt molt bo. 'Ronda naval' és una novel·la esplèndida, amb un humor tan refinat que és més que humor: és una manera de mirar i de sentir situant-se dessota de tota transcendència, és quasi una actitud filosòfica... que convida al somriure.
Clídice: rellegir és la millor manera de llegir -però cal temps!
Publica un comentari a l'entrada