
Joan Perucho, Obra poètica completa, Bruguera, 1984 (breu: 152 pàgines).
Antònia Vicens, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, ed. Laia (Premi Ciutat de Palma de novel·la, 1982).
Rafael Lluís Ninyoles, L’opinió pública, Rafael Dalmau, Editor, 1968 (un petita joia pensamentera).
I mai visti. Capolavori dai depositi degli Uffizi, Giunti Gruppo Editoriale, 2005 (un títol que -escriu Antonio Paolucci- “è bello, ma non è veritiero. Non del tutto, almeno. Perché i mai visti in realtà sono stati sempre visti da quelli che avevano ragioni e titolo per vederli (studiosi, ricercatori, studenti con la tesi in corso)”.
Perejaume, Oleoducte, Ediciones Polígrafa, 1999 (un llibrot en què l’artista dóna forma, paraula i color a les seves propostes sobre l’orografia de la paraula i la dicció del paisatge, car “cada cosa hi és llenguatge de l’altra i ve que una paraula es fa pic-ment, d’apessebrar-se, d’il·lustrar-se, de la mateixa manera que les coses damunt dites aturonen, per sota, les que ara mateix esteu llegint”).
¿Quins llibres casuals us han trobat, a vosaltres?
5 comentaris:
uffffff moltíssims! un 25% de la meva biblioteca està composta de llibres que han volgut venir a viure amb mi, uns altres han vingut després de ser desnonats d'alguna biblioteca, uns altres de ca mon pare i a la resta els he esclavitzat impunement. I confesso que no me'n penedeixo :)
A cadascú el que és seu, Leonardo Sciascia.
En van llegir fragments per la ràdio i posaven música siciliana.
Bona novel.la que va més enllà del gènere policiac.
Quina relació hi ha entre la icona del teu blog i en Lluís Calvo?
Gràcies
Imma
Me l'apunto, Sciascia. ¿Relació amb en Lluís Calvo? Cap ni una. Per ara.
Jo aquest estiu he descobert dos llibres: l'un de J. N. Santaeulàlia, Yume, i l'altre de Pere Calders, Gaeli i l'home déu. Però només te'n recomano vivament el primer, el segon no m'ha acabat de fer el pes.
A reveure!
Francesc Vall-llobera
Prenc nota de 'Yume'.
Una abraçada, Francesc!
Publica un comentari a l'entrada