Diu Montserrat Roig: Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit, per recuperar el «jo» perdut. (Manllevat de Minimàlia)Diu servidor: Escrivim per recuperar el «jo» que vam perdre, sí. Però quan el trobem no ens en sabem avenir. Ens suportem just una estona i prou. I llavors el que fem és llegir. Llegim per prendre distància del «jo» retrobat. Busquem de ser un altre per mitjà de la lectura. Ens assagem biografies insòlites pouades de les novel·les. Descansem de nosaltres mateixos amb un volum mirífic a les mans. Celebrem que un llibre ens allibera temporalment de nosaltres -i de vegades ens canvia. N’estem tan tips, de «jo»! Com anhelem que algú ens faci la caritat d’una alienació, baldament sia passatgera! Llegim doncs per catarsi, busquem un desconegut que ens transformi. I una de les claus de la catarsi tal vegada rau precisament en això: en el fet que el nostre “transformador” ens desconeix -ens desconeixia abans i ens desconeix ara. No en sap res, de la metamorfosi que ha desencadenat, i per consegüent no la pot jutjar. Cosa que agraïm.
5 comentaris:
Cite de memòria i tampoc no ho puc comprovar, però, el llibre de Monserrat Roig "Digues que m'estimes encara que siga mentida", on trobem la reflexió sobre l'ofici d'escriure, segur que t'interessa.
He trobat el link:
http://www.escriptors.com/autors/roigm/obra.php?id_publi=9947
Gràcies pel link, Rosa i/o Manola. Vaig llegir aquest llibre esplèndid de la Roig (notes, apunts, reflexions) fa molts anys -és del 1991-, però ja no recordava que la cita de Minimàlia era treta d'allí. Ara m'heu despertat el cuquet i en rellegeixo alguns capítols, que són per mullar-hi pa. Ara veig que la Roig també considerava l'escriptura com una forma de venjança... -ves, tota pretensió d'originalitat és una estafa.
La que escriu és Rosa. No tinc a mà el llibre de Montserrat Roig- està soterrat entre capses d'un trasllat-, i no recordava el que dius de la venjança. T'importa enviar-me la cita?
Hola, Rosa.
El passatge és a la pàg. 78, en el capítol 'La mirada bòrnia' (manejo la 4a edició d'Edicions 62). La Roig parla d'una carta que la Rodoreda escrigué el 1945 a la seva amiga Anna Murià.
La Rodoreda escriu: "Em sap greu no haver vingut amb vosaltres, m'hauria sentit més acompanyada, hauria treballat, em requen tots aquests anys inútils, desmoralitzadors, però me'n venjaré".
I escriu la Roig: "I es va venjar... a través de la literatura. Heus aquí un dels sentits de la literatura que molts escriptors no gosen confessar: el plaer, i la venjança, del fet d'escriure".
Publica un comentari a l'entrada