
Es tracta del llibre intitulat Crisi de Cataluña, hecha por las naciones estrangeras, obra del religiós olotí Manuel Marcillo, imprès a Barcelona l’any 1685. El volum està disponible, digitalitzat, a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Doncs bé, Marcillo escriu que Carles I “se retiró a la Soledad de San Yuste”, quan del Yuste mai no se n'ha dit “San” (i en canvi, de Sant Jeroni, sí). Vet aquí la traça d'una mà censora. Sobretot, el d'Olot escriu que el fill de l’emperador “avia determinado pasar lo restante de su vida entre los Hermitaños de Monserrate […] siguiendo las huellas de su Padre.” Vet aquí que el censor va badar i ens va deixar una pista decisiva. Perquè és sabut que els monjos de Montserrat freqüentaven Sant Jeroni de la Murtra (i a l'inrevés), que les relacions entre ambdós monestirs eren intenses, i que el de Badalona ja havia acollit altres monarques i grans prohoms, que no es volien distanciar del centre de poder que era Barcelona.
Podeu consultar el paper aquí. (I el llibre sencer, si voleu.)
2 comentaris:
algun dia els historiadors retornaran la història al seu lloc, evidenciant el genocidi cultural comès?
jo, també, faig unes preguntes més absurdes :(
Els historiadors espanyols segurament no ho faran mai. La historiografia espanyola és una de les més nacionalistes, mentideres i manipuladores del món, i per tant no se'n pot esperar gran cosa. Si volien rectificar, haurien de canviar els fonaments i començar de nou.
Publica un comentari a l'entrada