Carles I va morir a Badalona

Diu la història oficial que l’emperador Carles I decidí, l'any 1556, retirar-se al monestir del Yuste (al nord-est de Càceres) en cerca de tranquil·litat i repòs; que s’hi va instal·lar amb un seguici de seixanta o setanta persones, i que dos anys després hi va morir. Però no és cert.

No és cert perquè no pot ser que l’emperador s’instal·li en un tocom tan allunyat dels centres de poder. Pensem-hi. Carles I és coronat a Barcelona, moment en què diu, en veu alta, que és rei dels catalans. No són paraules vanes, car l’eix vertebrador dels seus dominis és Barcelona. Així mateix, es declara continuador de la política del seu avi, Ferran II, basada en la projecció mediterrània i en la lluita contra França, i a més a més prepara (des de Barcelona) el viatge que ha de fer la volta al món. El Yuste no encaixa dins aquest esquema. ¿Com s’explica, això?

Fàcil. Carles I no es va retirar pas al Yuste, sinó al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. A l’entrada de la bodega del monestir hi ha un fresc on apareix l’emperador, envoltat d’alguns personatges relacionats amb ell. Val a dir que hi ha documentades multitud d’estades de Carles I (i de Felip II i dels altres Àustries) al monestir de Sant Jeroni –en canvi, no en consta cap al Yuste–, i que amics seus com Ferran Cortés i Andrea Doria feren llargues estaries a la Murtra. Així mateix sabem que en el seu segon viatge a les Índies acompanyaven Colom dos “padres jerónimos” (de Badalona, clar, on Colom tenia casa, família i contactes).

Encara hi ha més dades que invaliden la tesi Yuste i apunten a la Murtra. Carles I va morir de paludisme. I, ves per on, diuen les cròniques que els monjos de Sant Jeroni contreien sovint aquest mal per mor de la proximitat d’aigües estagnants, amb la presència consegüent de mosquits. Doncs bé, a Yuste, situat a 780 m d’alçada, no hi ha aigües quietes ni mosquits. D’altra banda, l’emperador poc podia gaudir de la seva dieta preferida (ostres, sardines, marisc…) si la costa més pròxima estava a 450 km distància; en canvi, la mar està a una hora de camí de Sant Jeroni. Ja per acabar, consignaré que Carles I rebia ciris beneïts de Montserrat, i que la crònica que afirma que l’emperador “podía oír misa a través de una ventana que daba al altar” no fa sinó descriure una cambra noble de Sant Jeroni de la Murtra.

Tot això ho sabem gràcies a en Daniel Ibáñez, que ens ho va explicar el 22 de novembre de l’any passat, a Arenys de Munt, en el Vuitè Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Gràcies, Daniel.