Els qui no aneu a Brussel·les glatireu. El 7 de març al vespre ens veureu dins una pantalla (a l’ordinador, potser a la televisió) o ens sentireu a través d’una ràdio, i el cor se us encongirà, perquè voldreu ser-hi i no hi sereu. Sabreu que heu perdut l’oportunitat de participar en una fita de la història de Catalunya, en tindreu consciència plena i us sabrà greu.Estareu malapler, perquè sereu a casa i sentireu, pregonament, que el dissabte 7 de març no és dia per estar-se a casa, ni per sortir de copes pels verals d’habitud. Perquè aquest dia cal ser a Brussel·les (havent desembutxacat, de gust, els diners que costa el xàrter, l’autobús o la benzina del cotxe), caminar pels carrers amb cara de cansament i de son, pregonar la nostra existència i la voluntat de ser lliures, fer cas del poeta: “que se senti la veu de tots, solemnement i clara. / Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora”.
¿Passareu el tràngol de no ser-hi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada