dimecres, 11 de febrer de 2009

Bukowski i l'escriptura

“Si t'hi poses, que sigui a fons. Altrament, més val que no comencis. Pot ser que perdis família, dona, amistat, feina i fins i tot el cap. Pot ser que no mengis durant dies, pot ser que et congelis en un banc del carrer. Tant és. És una prova de resistència per saber que pots fer-ho. I ho faràs. A pesar del rebuig i de la incertesa, serà millor que cap altra cosa que hagis imaginat. Et sentiràs a soles amb els déus, i les nits s’incendiaran. Cavalcaràs la vida fins al riure perfecte. És l’única batalla que compta.”
(Bukowski, extret del Dietario voluble d’E. Vila-Matas)

Escriure és un d’aquells pecats que duen la penitència incorporada. És la “mania diabòlica” que deia Pla, el desfici que no deixa viure. Com l’experiència dolorosa de pujar una muntanya i que el cim sigui sempre més enllà. El Paradís i l’Infern escrits amb la mateixa lletra, ales i cendra fosos dins un sol batec.

Ja ho sabeu.

6 comentaris:

Marcel ha dit...

Òndia, quin patiment!

Joan Calsapeu ha dit...

Bukowski s'ho agafava a la valenta (i Pla també). Un s'ho pot agafar amb més tranquil·litat, clar -amb menys risc-, però llavors les possibilitats de fer una gran obra minven molt.

Marcel ha dit...

Hola Joan.
Això que dius és molt literari però pot perfectament no ser cert. Molts grans escriptors s'ho van agafar a la valenta, es clar (mira Joyce o Balzac o Cervantes o Shakespeare, oi?), però quants no s'ho van prendre també seriosament, hi van deixar la pell i no se'n canta ni gall ni gallina: milers, desenes de milers, coneguts alguns, desconeguts una majoria. I també n'hi ha que sense escarrassar-s'hi gaire han fet fortuna...però no direm noms. Es pot tenir més facilitat o menys.
Una altra cosa és que després t'agradin o no els resultats: a mi Bukowski em rebenta. em sembla el típic escriptor sobrevalorat.
Però no crec en general que amb més risc o més patiment estigui garantida una qualitat equivalent de l'obra que en surt.
El talent ha d'anar acompanyat d'esforç, i tant. Però un esforç enorme no garanteix el talent.
Bé, això em sembla.
Continua, que amb tu aprenc!

Joan Calsapeu ha dit...

Sí, ho admeto. Això que he dit pot no ser cert: de vegades no és així. Un gran esforç sense talent no dóna fruits; i hi ha casos en què el talent és tan immens que un esforç breu ret molt -mira Erasme, que va escriure (diuen, no sé si ens ho hem de creure)l''Elogi de la follia' en un dia.

Per cert, Marcel, sóc jo qui aprèn de tu. I un altre "per cert": estem començant a dissenyar una Nit de Poesia a Llavaneres per al 2010.

Joan Calsapeu ha dit...

Perdó: volia dir per enguany,el 2009.

Marcel ha dit...

M'alegra saber-ho. Acabarem creant la xarxa poètica nocturna maresmenca!

Enguany la Nit de la Poesia de Premià de Dalt serà el divendres 27 de març i comptarem amb en Miquel Desclot, en Carles Miralles i la Susanna Rafart.

Ja us n'enviaré el programa així que el tinguem.

Gràcies i ànims. Per més que costi al final sempre és gratificant!