dijous, 5 de febrer de 2009

Hiperconsumidors

Diu Gilles Lipovetsky: “La veritat és que l’escalada consumista es nodreix a parts iguals de l’angoixa existencial i del plaer associat als canvis, del desig d’intensificar indefinidament el curs de la vida quotidiana. Pot ser que aquest sigui el desig fonamental del consumidor hipermodern: rejovenir la seva experiència del temps, revitalitzar-la per mitjà de novetats que es presenten com a simulacres d’aventures. Cal pensar l’hiperconsum com una cura de rejoveniment emocional que no cessa mai de començar. Per això, allò que ens defineix no és exactament el «present perpetu» de què parlava Orwell, sinó més aviat un desig de renovació perpètua d’un mateix i del present. [...] En la hipermodernitat, l’individu desinstitucionalitzat, volàtil i hiperconsumidor és el qui somnia que s’assembla a una au fènix emocional.” (Les temps hypermodernes, París, 2004)

Servidor demano: I si l’hiperconsum es limita als llibres, els simulacres d’aventures no són sinó experiències literàries, i el desig de renovació perpètua passa per reverdir idees i sentiments a l’escalf de la lletra impresa... ¿quina mena d’hipermodern és un?