divendres, 13 de febrer de 2009

A reveure, Jordi Roldós

En Jordi Roldós ens ha deixat. Ja no haurà de menester el bòtil d’oxigen que arrossegava dins un carretó i que l’ajudava a respirar. El Casal, el teatre, la memòria, la cultura de Llavaneres, perden un homenot bonhomiós i singular. En Jordi tenia els pulmons fets malbé d'alenar pols de metall. Però en cap moment va perdre el sentit de l’humor, el delit de paladejar els talls tendres i espurnejants del món. Semblava que la vida li concedia una pròrroga, però no era cert. Sense ell, els llavanerencs esdevenim orfes d’una orfenesa que fa vertigen. És com abocar-se a un saltant d’aigua sense aigua i olorar només el buit i la pedra. Com que no sé dir-te adéu, Jordi, et dic a reveure i a manera de comiat faig com si recités un poema d’Ungaretti:

BARRANC DE NIT

El rostre
d’aquesta nit
és sec
com un pergamí

Aquest nòmada
corbat
blanc de neu
s’entrega
com una fulla
encartronada

L’interminable
temps
em maneja
com un
cruixit

1 comentari:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per aquestes peraules sobre el meu pare.

Jordi Roldós jr