¿Què enterràvem, el porc o la sardina?

Dimecres de cendra, enterrament de la sardina. Hi ha qui diu que un temps allò que s’enterrava no era l’humil peixet, sinó una espinada de porc. Però això no és gens clar. Ho sosté –d’aquella manera– Jaume Colomer al llibre Les festes populars de Catalunya: “Abans s’acostumava a enterrar una espinada de porc, anomenada «sardina» en castellà, com a símbol de les «carns llevades». Diuen els entesos que, per ignorància, es confongué el nom i passà a enterrar-se el peix”. Pere Felip Monlau ho corrobora en un llibre del 1850, Madrid en la mano, on sosté que “el primer día de este santo periodo [la Quaresma] se enterraba una canal de cerdo (llamada sardina entre los tratantes de esta especie de ganado), como dando muerte o despidiéndose de la comida de carne”. Però és clar, Monlau parlava de la villa y corte.

Amades no estava gens convençut -per raons òbvies- que aquesta tradició es traslladés a Catalunya, i en el Costumari exposa els seus dubtes al respecte: “L’eruditíssim senyor Bastús diu que recorda el costum d’enterrar, en tal dia com avui, una carcanada o espinada de porc, que rebia el nom de sardina, com a símbol del fet que, durant el període quaresmal, hom no podia menjar carn de cap mena, i molt especialment de porc. Aquesta opinió del gran polígraf resulta molt dubtosa. Nosaltres no hem trobat cap rastre demostratiu que la carcanada del porc ni de cap altre animal hagi estat anomenada sardina. Altrament, la carn del porc ha estat tostemps massa estimada i preferida, i abans sembla que encara més que no avui, per a enterrar i llençar una part tan estimada i valuosa.”

Les objeccions d’Amades vessen de lògica, i per això m’inclino a pensar que allò que importàrem de Madrid no va ser el costum, sinó el nom, i del nom devíem passar al peix.