dissabte, 28 de febrer de 2009

'El karma del carnisser', de Xavier Cabús

Acabo d’escoltar –llegint-lo alhora– El karma del carnisser, de Xavier Cabús, I Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats (Tantàgora, febrer 2009). És divertidíssim. I sòlid. I va més enllà de la diversió. Jacint Marrugat, un dependent de carnisseria, solter, solitari, sense amics, troba finalment sentit a la seva vida a través de l’amor. Un amor carnalment i espiritualment autocentrat, l’autoestima duta al graó darrer de la perfecció: l’onanisme. I més enllà de la masturbació hi ha la Comunió Suprema: l’arrambatge bucal i la deglució de la pròpia eina, juntament amb les succions que se’n desprenen. Jacint se sotmet a una duríssima disciplina física per assolir la Unió Personal, i paral·lelament va trenant una mística que fa transcendent el seu esforç.

El relat de Cabús (Cerdanyola del Vallès, 1965) pot ser llegit com una paràbola que parla del pou insondable de l’estupidesa humana i dels solipsismes, patètics, ridículs, que ens ha llegat la postmodernitat. Les il·lustracions són de Pere Virgili, i la veu que l’explica és la d’en Lluís Soler i Auladell.