divendres, 20 de febrer de 2009

Epifania pueril

La nostra filla no busca explicacions a les coses: les toca, les mossega, les pinta, n’absorbeix la senzillesa com ho fan els insectes; i les percep amb una intensitat de què son pare ja no és capaç, ni tan sols recreant-la en el record. La nostra filla (totes les vostres filles i fills en el proemi de llur vida) és una ànima pànica, una nimfa de les fonts, un tentacle del món. És un ésser venturós perquè no li cal entendre, només sentir –com les bèsties, els folls i els amants. I jo som un descregut que no sap res, un mancat que busca i no troba; un home que, colgada la infantesa, ho ha desaprès tot i per això ho demana tot, malsanament, amb frenesia.

3 comentaris:

soyfaca ha dit...

del blog al carrer, del carrer al blog
http://www.sincita.com.ar
puede que tome frases prestadas de tu blog

Jesús M. Tibau ha dit...

els inrfants són directes, reals, i ignoren el significat de la paraula hipocresia

Joan Calsapeu ha dit...

Soyfaca: Cap problema, estem per compartir. Només et demano que, si pot ser, citis la font.

Jesús: Els infants són com la rosada del matí en un dia que es preveu calorós.