dijous, 19 de febrer de 2009

Estupidesa

Per ventura l’estupidesa no és sinó un mecanisme de defensa davant l’angoixa del laberint, un xarop estagnat dins nostre que ens protegeix del dolor. Em refereixo al dolor del temps, de la mort, de la incertesa, de l’error, de la impossibilitat de construir un sentit. Potser és per ablanir aquests dolors que hi ha l’estupidesa, i s’hi val d’entendre-la, doncs, com una mena d’anelgèsic natural que adorm la intel·ligència i convida a la rialla. Un filtre que ens guarda de les envestides del Minotaure.