dissabte, 22 d’agost del 2009

Casual books

Llibres casuals, fills de l’atzar, que no busques i per tant no els trobes, sinó que et troben –si en fa de temps, que t’esperaven! Llibres rebentats de preu que ensopegues a l’indret més insospitat, volums portadors de plaers imprevistos, donzells o donzelles que esperen la besada que els despertarà, supervivents salvats com per art de màgia. Uns m’han trobat, aquest estiu, en un lloc tan peregrí com la parada de la Societat Protectora d’Animals; i uns altres a can 9/25, una llibreria de ramastons, ofertes i descatalogats que hi ha al carrer Nou, 25, a Mataró. Us en presento alguns:

Joan Perucho, Obra poètica completa, Bruguera, 1984 (breu: 152 pàgines).

Antònia Vicens, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, ed. Laia (Premi Ciutat de Palma de novel·la, 1982).

Rafael Lluís Ninyoles, L’opinió pública, Rafael Dalmau, Editor, 1968 (un petita joia pensamentera).

I mai visti. Capolavori dai depositi degli Uffizi, Giunti Gruppo Editoriale, 2005 (un títol que -escriu Antonio Paolucci- “è bello, ma non è veritiero. Non del tutto, almeno. Perché i mai visti in realtà sono stati sempre visti da quelli che avevano ragioni e titolo per vederli (studiosi, ricercatori, studenti con la tesi in corso)”.

Perejaume, Oleoducte, Ediciones Polígrafa, 1999 (un llibrot en què l’artista dóna forma, paraula i color a les seves propostes sobre l’orografia de la paraula i la dicció del paisatge, car “cada cosa hi és llenguatge de l’altra i ve que una paraula es fa pic-ment, d’apessebrar-se, d’il·lustrar-se, de la mateixa manera que les coses damunt dites aturonen, per sota, les que ara mateix esteu llegint”).

¿Quins llibres casuals us han trobat, a vosaltres?

5 comentaris:

Clidice ha dit...

uffffff moltíssims! un 25% de la meva biblioteca està composta de llibres que han volgut venir a viure amb mi, uns altres han vingut després de ser desnonats d'alguna biblioteca, uns altres de ca mon pare i a la resta els he esclavitzat impunement. I confesso que no me'n penedeixo :)

Anònim ha dit...

A cadascú el que és seu, Leonardo Sciascia.
En van llegir fragments per la ràdio i posaven música siciliana.
Bona novel.la que va més enllà del gènere policiac.

Quina relació hi ha entre la icona del teu blog i en Lluís Calvo?
Gràcies
Imma

Joan Calsapeu ha dit...

Me l'apunto, Sciascia. ¿Relació amb en Lluís Calvo? Cap ni una. Per ara.

DCA ha dit...

Jo aquest estiu he descobert dos llibres: l'un de J. N. Santaeulàlia, Yume, i l'altre de Pere Calders, Gaeli i l'home déu. Però només te'n recomano vivament el primer, el segon no m'ha acabat de fer el pes.

A reveure!

Francesc Vall-llobera

Joan Calsapeu ha dit...

Prenc nota de 'Yume'.

Una abraçada, Francesc!