La meva consciència és el centre del món, el quilòmetre zero de l’univers. ¿Què és la realitat extensa, sinó el desplegament de la meva percepció? Es veu net i clar com que jo sóc aquí, nítid, i els altres són allí, esborradissos. I és de calaix que la meva nitidesa ha d’arribar allà on arriba la meva jurisdicció. És molt bo d’entendre. Tan senzill és, que no cal ni pensar-hi. Tan simple, que parlar-ne és una impostura. Tan fàcil, que fer-ho complicat té delicte.Qui ho discuteix mostra la seva mala fe i esdevé un sediciós que mereix càstig o morrió, atès que pertorba l’ordre natural de les coses. ¿Per què les perifèries han de ser brolladors de dissidència? ¿Què els costa, acatar l’autoritat que emana del centre? Si jo els penso a ells i ells no se sap què pensen, ni se’ls entén quan parlen, ¿com gosen desafiar el far que els dóna llum?
Cal protegir els bojos de la seva bogeria, pel seu bé i pel bé de tots. Si el desfici de ser els du a no saber estar, els privarem de ser i estaran, i se n’estaran de segons què. Si s’obstinen a ser oli damunt l’aigua, seran oli deixatat i agrumollat, greix inútil, porqueria esparsa que sura després d’un naufragi. ¿Qui s’han cregut que són?
2 comentaris:
Hola vailet, ho sento, sé que això, aquí no toca (el soliloqui el recomaré a Tetrabloc, perquè és realment recomanable). Copio la resposta al teu comentari:
Sobre tresors i corsaris
Alguna cosa vaig conservar. En aquells anys que les coses anaven fàcilment maldades, alerta!, la documentació més compromesa la vaig amagar tan bé que no l'he pogut trobar (potser alguna mà protectora vetllava per mi...).
Altre material el vaig estripar, emprenyat, en un rampell: ja saps que després del trencament a la 2a Assemblea, des de l'àmbit local, pretenia mantenir certa equidistància, però aquell 11 en què dos amics meus, un de cada sector, eren a Via Laietana, les 2 faccions barallant-se i reivindicant només el seu... Penós! Total, que després me n'he pendedit, però ja està fet.
Apart d'enganxines procuraré penjar alguna altra cosa que pugui recuperar i com que si d'una cosa no vaig sobrat és de memòria havia pensat via bloc, c/e o tel. demanar-te col·laboració, puc comptar amb tu?
Esmentes una persona en la qual he pensat sovint: el senyor RAMON BASSES. Era l'any 82 o 83, a nivell ideològic, jo tenia algunes coses clares, altres en procés de clarificació. A l'Ateneu [llibertari?] de Mataró, on els dissabtes ens trobàvem la gent de la CCII del Maresme, vaig exposar dubtes sobre la legitimitat de la lluita armada: l'actual tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró va fer un discurs abrandat i convincent a favor. Al cap de 4 dies desapareixia del mapa i al cap de 8 el localitzavem a les joventuts del PSOE, des d'aleshores allò que se'n diu una carrera meteòrica... suposo que és la mateixa coherència i voluntat de servei al ciutadà que mostra avui en dia.
PS Com c.. (pip!) puc fotre negreta o cursiva?
Prou! (=i tant!) Compta amb mi, Joan. (Jo tampoc me'n surto, am la negreta i la cursiva)
Publica un comentari a l'entrada