dilluns, 10 de març de 2008

ERC: la pedagogia de la patacada

ERC és un partit que s’assembla als altres –pel que fa, per exemple, a la manca de democràcia interna. Però té l’electorat més exigent de tots i presenta, per tant, l’índex de fidelització de vot més baix de tots. ERC acaba de perdre més de 350.000 sufragis. Es veia a venir. A la Catosfera, sense anar més lluny, el partit republicà fa molt de temps que ha perdut les eleccions: només faltava que la frustració i el desencís es traduïssin en vots. Tant de temps amb la llengua enganxada en el cul del PSOE, tant de temps sense discurs, tanta distància entre les paraules i els fets, tan poca credibilitat, havien de passar factura. Ja s’ho trobaran, dèiem. Ja s’ho han trobat.

Als electors d’ERC no els agrada sentir-se tractats com a idiotes: s’hi han sentit tractats. El partit només ha mantingut el vot dels despistats. I, com sempre, no saben fer autocrítica: al·leguen que han perdut vot útil cap al PSOE. I un rave tort! Hi ha una franja de votants d’ERC que frontereja amb el PSOE, sí, però la majoria de votants (els que han fugit) està formada per persones crítiques i sensibles que es creuen la independència i mai no donaran el vot a un partit espanyol. El partit no va fer autocrítica quan va perdre diputats a les anteriors eleccions autonòmiques; no en va fer quan la CUP se li va menjar bona part de l’espai polític a un grapat de capitals de comarca; i ara, en comptes de posar autocrítica, posen excuses.

ERC ha perdut més de la meitat dels vots perquè ha deixat de ser el partit de referència de l’independentisme. És normal. Euskadi sembla el Chile de Pinochet i ERC, que fa política espanyola, no té res a dir-hi. Bravo. A Catalunya és la coartada catalanista del PSC i d’això en diuen independentisme. Bravo. S’acabussen contra CiU sense tenir-ne necessitat i d’això en diuen patriotisme. Bravo. Entren al Govern i assumeixen dues joguines (Cultura i Política lingüística), però sense diners per fer-les anar. Bravo. I a ciutats com Mataró diuen que sí a tot el que fa i diu el PSOE, i (per exemple) la capgrossada de traslladar Can Fàbregas els està molt bé perquè ho diu el PSOE.

Després surten al carrer i diuen “independència” tres-centes vegades seguides sense xarrupar aigua entremig, i es pensen que la gent se’ls creurà perquè el nom fa la cosa. És trist que la raó de Carretero i d’Uriel Bertran hagi de surar a còpia de patacades que debiliten el catalanisme. El nostre país és així. I així ens va.

6 comentaris:

Cosme ha dit...

Malauradament el que preval en totes les formacions són les seves submissions als fluxes monetaris. Han condicionat la seva política a garantir la particular supervivència econòmica i això té un cost en les bases ideològiques i sentimentals que ho perceben com una traïció. Ésser sistèmics els afebleix i amb ells el projecte que deien abanderar. És viable una política sense plats de llenties?

exCaldes ha dit...

Fet:

La praxis dels manaires d'ERC té d'independentista, republicana i esquerranosa el mateix que el PSC té d'obrer i socialista, o la Benemèrita de "civil"

El perquè? Secundari o irrellevant!

Joan ha dit...

Cert. Les invocacions independentistes escauen tant a ERC tant com la mare Rússia a l'ensaladilla.

Anònim ha dit...

És clar que es veia venir, però és que no en van tenir prou amb les patacades anteriors? fins quan estan disposats a aguantar patacades electorals? fins quan els hem de castigar? i la ptjor pregunta de totes, quina és l'alternativa real?

JC

Joan ha dit...

L'alternativa real l'explica en Joan en el seu bloc (lincat com a Joan Vives). Dit molt ràpid, l'alternativa cal construir-la a partir d'un embrió que ja existeix, i que es diu CUP.

Anònim ha dit...

He llegit el que diu en Joan al seu bloc i hi estic totalment d'acord, les CUPs són un projecte que ja està engegat i que és molt engrescador, però quant de temps trigaríem a fer-ne una alternativa possible? i temps, precisament temps, és el que més ens falta.

JC