El mirall maltès

Els catalans tenim una sensibilitat ètica selectiva i escarafallosa. Sentim “ablació de clítoris” i cridem Aghhhh! Sentim “vexacions a Abu Graib” i cridem Aghhhh! Sentim “transvasament” i cridem Aghhhh! Està clar que els transvasaments no ens agraden.

Entesos. Però llavors ens hem d’espellongar d’altres maneres i assumir-ne els costos. Preservar íntegres els rius i gastar tota l’aigua que volem, no pot ser –d’això, a Mallorca se’n diu ‘malcriüm’. Això, tan ètic i tan estètic, de la “nova cultura de l’aigua” s’ha de traduir en hàbits casolans i en polítiques de país. Altrament, ens haurem de sentir una tirallonga d’improperis que a més seran veritat. Hi ha gent, en el món, que en sap un niu de gestionar l’aigua amb racionalitat, i que ens pot ensenyar quatre coses de profit. No cal anar gaire lluny.

Malta, és clar (i Gozo). Malta és una illa plana, lleugeríssimament ondulada, el punt més alt de la qual no supera els dos-cents metres. Josep Pla, que de jove s’agradà de rodar per les illes de la Mediterrània, fa una referència breu als recursos hídrics de Malta: “L’illa és pobra d’aigües, i la poca que recull, conservada generalment en grans cisternes, és salmàstica. A La Valletta, aquestes cisternes de pedra ocupen grans espais, de vegades places enteres de la vila. Pobra d’aigües, castigada de vents de l’Àfrica, de magres terrenys, la vida hi ha d’ésser fatalment molt sòbria”.

Aquestes grans cisternes que esmentava Pla ja no hi són: ara els dipòsits són fora dels nuclis urbans. A l’arxipèlag, els aqüífers donen per mantenir uns pocs safareigs i para de comptar. I resulta que l’illa de Malta és molt poblada (té una de les densitats demogràfiques més elevades d’Europa). ¿Com s’ho fan per abastar-se d’aigua? Fàcil: la treuen del mar i la dessalen, l’estalvien, se n’estan de camps de golf, i de piscines n’autoritzen ben poques. La companyia d’aigües de Malta aplica una mesura d’estalvi elemental: reduir la pressió de l’aigua que arriba a les cases. A la dutxa passa això que ens molesta tant: que raja poc i esbandir-se demana una mica de paciència –si t’ajups com una granota, de vegades el raig és més generós. Un maltès gasta un litre d’aigua per dutxar-se. És qüestió de fer-se’n a la idea. ¿O no és això el que volem dir quan diem ‘nova cultura de l’aigua?’. ¿Oi que no volem transvasaments? Doncs hem de poder i voler fer sacrificis: renunciar a regar els carrers, convertir els camps de golf en agres de secà o forests, encarir l’aigua de les piscines, i a casa rentar-nos les mans amb un rajolí modest. Recomano al conseller Francesc Baltasar un viatge d’estudis a Malta.