dissabte, 15 de març de 2008

Escàndol sexual

El senyor X, ciutadà nord-americà i polític honorable, s’ha vist immers en un escàndol sexual, que en diuen, i ha dimitit el seu càrrec. Jo no ho hauria pas fet –dimitir, vull dir. X declamava en públic contra la prostitució i l’han sorprès en ple concúbit amb una atractiva (i cara) meretriu. No hi sé veure la contradicció, ni tampoc el problema. El senyor X1 condemna la prostitució i el senyor X2 se’n va de putes. Normal. Això ens passa a tots i no se’ns acut dimitir de res.

Un dels nostres pensa una cosa i un altre dels nostres en fa una altra. Vet aquí el nostre pa de cada dia. Prediquem contra l’enveja i envegem. Jurem fidelitat a la nostra parella i desitgem altres dones. Censurem qui es corromp per diners i anhelem tenir la mateixa oportunitat que ell. Bescantem els “trepes” i alhora mesurem actes i paraules per posicionar-nos bé en la cursa cap al prestigi i el poder. Tots els homes som iguals, i les dones són iguals que els homes. En privat, tots som el senyor X. En públic, hi ha tres castes de persones –i una casta hipotètica que fa quatre:

a) hi ha qui és engolit per l’escàndol;
b) hi ha la caterva dels qui es posen les mans al cap;
c) hi ha qui –jo entre ells– sent vergonya d’espècie per mor de la caterva anterior, i
d) hi deu haver algú més (una consciència superior hereva de Groucho Marx) que es riu de tots plegats.

Si els senyors X1+X2 comparteixen la cigala, la puta està bona i tenen diners per pagar-la, ¿on és el problema? Us ho dic de seguida: en l’enveja dels qui no tenen tants diners i s’han quedat amb les ganes d’enforquillar-se la senyoreta.