diumenge, 30 de març de 2008

Contra la felicitat

La felicitat em fa fàstic! -cosa que empitjora la percepció que en tenia abans, quan m’era indiferent. La culpa és del munt de llibres que d’uns anys ençà s’han publicat sobre el tema. En català: El laberint de la felicitat; Jesús, una guia cap a la felicitat; Els secrets de la felicitat; Com conquerir la felicitat millorant la personalitat; El viatge a la felicitat; Els camins de la felicitat; Podem arribar a la felicitat a través de la filosofia?... En espanyol: El libro de la felicidad; El viaje a la felicidad; Felicidad, La felicidad; Libro de la felicidad; El arte de la felicidad; La felicidad, desesperadamente… En anglès, ni en parlem. Em vénen ganes d’escriure’n un jo, de títol una cosa com ara No sóc feliç, i què? o Com no ser feliç i que t’importi un rave. Em faria feliç, escriure un llibre així, i és precisament per això que no ho faré.

La felicitat és un joc d’ous. Tens un ou i no ets feliç perquè en vols dos. En tens dos i no ets feliç perquè no sap què fer-ne. Saps què fer-ne, dels dos ous, però no ets feliç perquè te’n canses. Per tant, canvies el modus operandi dels ous confiant que més enllà hi haurà la felicitat… i resulta que no, que hi ha altres coses, però la felicitat, no. I penses que si amb l’únic ou que tenies haguessis fet una truita, n’hauries estat content i t’hauria fet profit, i demà serà un altre dia, tu.

Vet aquí, resumida, la meva teoria sobre la felicitat (que s’assembla a la de Voltaire: “Busquem la felicitat, però sense saber on, com els borratxos busquen casa seva, sabent que en tenen una”). Ho dic per si algú la vol recollir en el pròxim llibre sobre el tema, ni que sigui a manera d’apèndix. Me n’he empescada una, de teoria al respecte, perquè les persones assenyades que n’han fetes no m’acaben de convèncer. Deia Sartre: “Felicitat no és fer el que un vol, sinó voler el que un fa” (això no em va bé, perquè no vull pas el que faig). Diu el psicoanalista Jorge Bucay: “La felicitat és la certesa de no sentir-se perdut” (servidor no es pot sentir més perdut, així que tampoc no em va bé). Per això he concebut la teoria del joc d’ous. Si us abelleix, us en feu una truita i bon profit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És Jorge Bucay, no Jorge Bucat.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Gràcies!