diumenge, 2 de març de 2008

Conca hidrogràfica del PSOE

Els afluents catalans del PSOE són tres: Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds-EUiA. El primer és amplot i navegable, i déu n’hi do el cabal que du. El segon baixa ferest fent gran brogit, i hom s’hi aventura en frèvoles barquetes superant ràpids trepidants. El tercer és enlluernador, car travessa verals de fantasia.

Però tots plegats desguassen allà mateix. I l’aigua catalana es dilueix finalment dins el pantà espanyol, figurant-se decisiva, implorant almoina. Com els rius que, il·lusos, somien que fan dolça la mar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Això si, tal volta aquestes aigues ja arriben putrefactes, per què algú ja s'ha encarregat d'emmetzinar-les abans!

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb el plantejament del problema, però no veig clara la solució: barrejar-nos en l'immens poti-poti de l'abstenció? triar una opció digna però testimonial (com el PRC)? el vot en blanc, protesta regulada?

Joan ha dit...

La solució, no la sé -probablement no n'hi ha. Però bé hem de tenir una estratègia que propiciï alguna oportunitat. Per mi, aquesta estratègia passa per denegar el vot, en el Congrés, a cap dels dos candidats a president, forçant així PP i PSOE a repetir les eleccions i a pactar entre ells una llei electoral que expulsarà de fet els partits no espanyols en el Congrés: els reduirà a la insignificància. Això, sumat a la sentència del Constitucional contra l'Estatut, ens abocaria a un escenari on l'autodeterminació ja no seria un dret abstracte, sinó una necessitat social. És el que, si fa no fa, diu l'Heribert Barrera, i servidor hi està d'acord.
Doncs bé, com que cap dels tres afluents catalans del PSOE fa un plantejament homologable a aquest, no puc sinó usar el vot per expressar el meu malestar. I, com que l'abstenció, el vot en blanc o el nul expressen un malestar massa vague i no són interpretables de manera certa, no em van bé. Jo, si faig un poema, puc ser vage; però a l'hora de votar, m'agrada fer-me entendre i ser clar. Per això aniré a votar i deixaré el meu vot en usdefruit al Partit Republicà Català. Els vots al PRC seran interpretats com a vots de càstig a ERC -la interpretació no serà exacta, però s'hi aproximarà molt.

Anònim ha dit...

Entenc molt bé la teva opció. Podria compartir-la però no veig gens clar el possibilisme que s'entrelluca des de la teva crítica a ERC, els dotes de credibilitat per liderar el procés d'autodeterminació. Em temo però que l'acomodament s'accentuï i que acabin tan sols defensant la consolidació del seu estatus de partit.
Potser la vaguetat individual em pot preservar del cofoïsme col·lectiu i de la depressió.
Hauré d'afinar millor la meva estratègia present. Tot apunta però a la desgana expectant.

Josep ha dit...

brutal aquesta poesia. m'agrada molt. suposo que són anys de lectura.