dijous, 13 de març de 2008

Què farem?

El debat sobre el futur immediat de l'independentisme parlamentari bull, tot es replanteja de dalt a baix. Érem molts els qui buscàven aquest efecte, i l'hem trobat. (Vet aquí l'única lectura positiva que es pot fer, des de l'òptica sobiranista, dels resultats electorals de diumenge.) I el debat, dins i fora d'ERC, és frondós com una magnòlia. És també un debat d'animals ferits, dolorós i necessari. Vegeu-ne una mostra a quatre veus:

EUDALD: Què, Alex? Es veu que jo no era l’únic que volia castigar la direcció i l’estratègia d’ERC, oi? Deu ser que la reflexió que jo em vaig fer se la va fer algú més... No diré que vaig estar content però sí que podria dir que vaig sentir que molta gent estava molt emprenyada amb ERC. I qui va votar-la ho va fer amb el nas tapat.

Però ara tinc un dubte: realment han captat el missatge? Pensaran abans en el partit que en les persones? Pensaran abans en els votants que en els egos? Jo ho dubto, perquè això d’en Puigcercós ho veig com una fugida endavant. I a més, estan tan enganxats al poder (i allunyats de la realitat) que en Puigcercós es pensa que... ell és la solució????

De tota manera, el meu no vot ja ha fet que avancin el congrés de l’octubre al juny. Esperem que així l’agonia duri menys... Canvi de cares (les que hi ha ara no generen confiança) i canvi d’estratègia (amb el PSOE no anem enlloc), perquè aquest 20% d’independentistes necessitem un referent valent i il·lusionant.


ALEX: La veritat és que ho veig tot negre, negre... Unes reflexions:

1) Si sumem al resultat d’ERC la diferència entre l’abstenció a Catalunya i Espanya, els vots en blanc i els vots al PRC i altres partits minoritaris, no arribem al resultat d’ERC de fa 4 anys. I, a més, tots sabem que aquest càlcul seria erroni.
2) Per les declaracions d’alguns exvotants d’Esquerra que he llegit als diaris, penso que hi ha molts i molts vots que han passat d’ERC al PSOE.
Llavors, em faig les preguntes següents :

- Aquests exvotants d’ERC i votants actuals del PSOE, ¿tornaran a ERC si el partit torna a un discurs “ideològicament pur”? ¿Realment han castigat el partit per la subordinació al PSOE? ¿No penseu que aquí ha passat alguna cosa més?
- Molts exvotants d’ERC (i també de CiU) diuen que aquest cop han votat el PSOE “per frenar el PP”. ¿Us podeu imaginar un votant espanyol (només un) que sigui capaç de votar ERC per frenar el PP (o de votar CiU per frenar el PSOE)? Oi que no?

Crec que el catalanisme té un problema greu. L’única solució és unir forces entre ERC i el sector sobiranista de Convergència. No vull dir fusionar-se, només posar-se d’acord en el tema nacional (igual que ho fan PP i PSOE), en lloc d’atacar-se mútuament, com han fet fins ara. Crec que la gent està farta d’aquestes baralles.

Això del Puigcercós ho veig com una maniobra per aconseguir el control a ERC. No serveix de res, només empitjora la imatge pública del partit (que ja és dolenta). Bé, ja em direu què penseu de tot plegat. Agraeixo qualsevol comentari optimista.

JOAN CARLES: Alex, ¿comentari optimista? Per tenir comentaris optimistes em temo que hauríem de canviar de tendència política... De tota manera, és evident i innegable que hi ha un important sector de la societat que és independentista o se situa molt a prop de l’independentisme i això és el que ens ha d’animar, a banda dels resultats a les eleccions espanyoles que –no ho oblidem- fan que molts espanyols que normalment s’abstenen hagin anat a votar.

Personalment, no crec que hi hagi hagut un nombre significatiu de votants d’ERC que hagin votat PSOE; els que sí que poden ser significatius són els que no han votat per disconformitat amb la tasca de govern i sobretot amb la política de pactes d’ERC.

La solució, relativament fàcil, és la renovació total dels quadres del partit en el Congrés del juny, la redefinició del missatge i sí, potser el més dur, la sortida del Govern un cop renovada la direcció, perquè tot plegat resulti creïble. Deixar càrrecs i cotxes oficials deu resultar dur, però si no ho fan ara, el càstig electoral continuarà i ho hauran de fer a la força. I si hi ha d’haver eleccions avançades al Parlament, que n’hi hagi, perquè ha quedat clar que aquest camí no porta enlloc. I si s’acusa ERC d’immaduresa, que se l’acusi; les acusacions no els faran mal si recuperen el suport social que ara han malaguanyat.

Perquè si no és així, realment ho veig més negre: ¿on ens sentirem identificats els independentistes? L’Alex té raó quan diu que consolidar un projecte nou costa molt de temps i de temps, precisament, no ens en sobra...

JOAN: Amics, coincideixo plenament amb l'anàlisi d'en Joan Carles. Com que ara no tinc temps d'escriure i és bo d'evitar reiteracions, em limitaré a matisar l'últim punt. Sí, consolidar un projecte nou demana temps i fem curt de temps. El que passa és que aquest projecte nou ja fa uns anys que s'està coent -no és tan nou, doncs- i d'aquí a les pròximes eleccions autonòmiques SÍ QUE HI HA TEMPS per donar-li forma i contingut. En molt menys temps, ara fa cent anys, es va fer la Solidaritat Catalana, i en les eleccions de 1907 va arrasar. A més, ara es veu molt clar que hi ha un espai polític (parlamentari) per a aquest "projecte nou". I vull rellevar el fet que no cal que el "projecte nou" guanyi les eleccions, ni que faci un gran resultat: n'hi ha prou que hi sigui, en el Parlament, amb uns pocs diputats, i faci la feina motora i sinèrgica que ha de fer: obrir pas i bastir ponts entre les forces poc o molt sobiranistes de cara al referèndum d'independència.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Abans-d'ahir vaig llegir unes enquestes que deien que la fuita de vots d'ERC es distribuïa de la següent manera:

-100.000 al PSOE
-170.000 abstenció
-60.000 CiU
-20.000 ICV

Penso que aquesta enquesta es deu ajustar més o menys a la realitat perquè penso:

1- Els vots d'ERC al 2004 no eren vots ideològicament independentistes, eren vots, sobretot, anti PP (eren vots, diguem, conjunturals). Per tant, no m'estranya que continuïn sent anti PP però ara han votat al partit que ells han cregut que era més anti PP. Per votar ERC que investirà president a Zp és millor votar l'original, oi?
2- Els ideològicament indepes que no van votar ERC són la majoria (abstenció i CiU, admetem-ho).
3- I els 6549 patriotes (immensos) que van votar el PRC.

Conclusió:

1- No és una qüestió de noms, és una qüestió de generar confiança i és una qüestió de missatge clar i coherent.
2-Per votar un partit d'esquerres ja hi ha els PSC (¿?) o ICV (¿?), per votar un partit independentista només n'hi ha (o n'hi havia) un: ERC! Per tant, s'ha de reforçar el missatge independentista i fer-lo CREÏBLE!!! (amb els fets). No es pot dir mil vegades independència i continuar governant amb el PSOE, la gent no és ximple!
3- Fracàs absolut d'estratègia, ens volíem menjar CiU i no ho hem aconseguit, volíem menjar-nos el PSC i gairebé són ells que se'ns mengen...
4-Foc nou, ni Carod ni Puigcercós, no s'ha de parlar de noms, s'ha de parlar de política i assumir tot el que la premsa autonomista ens vomitarà a sobre (immadurs, radicals, antisistema, esbojarrats).

Cosme ha dit...

De les lectures dels resultats no n'acabo de treure l'entrellat. Em preocupen les anàlisis reduccionistes de les interpretacions que es proposen.
A grans trets cal tenir en compte la participació per afectació nacional. I aquí hi entren en joc els estrictament espanyols, en clar retrocés, i els estrictament catalans, en creixement com a efecte del reconeixement de l'independentisme sociològic.
Cal però no oblidar que en un altre ordre de coses hi interfereix també la consciència cívica, solidària per alguns generosos electors: han cedit el seu vot als espanyols per no abandonar-los a la dissort del pp.
Podríem no compartir els criteris d'aquests benefactors, però donat els nostres ascendents d'arrel catòlica no ens n'hauríem d'estranyar.
Un altre dels factors que hi han tingut un pes determinant alhora de la desafecció ciutadana prové d'un efecte col·lateral resultant del desgast de tot el procés estatutari i de la desconfiança que s'han ben guanyat els nostres polítics.
I com a darrer factor hi ha la desorientació de l'actuació d'ERC i de la seva pèrdua de credibilitat com a eix motor de la política catalana.
Així doncs crec que cal fer-ne una reflexió més en fred dels resultats i amb un cert distanciament. No cal focalitzar-ho tot en els problemes interns d'ERc. La societat catalana, per sort és molt més complexe del que molts voldrien. Per això s'equivoquen tant les enquestes i els prestidigitadors de torn disfressats d'analistes polítics o d'engalipadors públics autoanomenats generadors d'opinió.
Més enllà d'aquesta reflexió el que sí que queda ben clar és el component autodestructiu d'ERC. Ja va passar fa anys amb l'Angel Colom de la mà dels actuals primeres espases. Crec que ERC s'ha empeltat de les lluites fraticides que ja vàrem viure en l'independentisme primitiu de la transició i dels anys vuitanta.
Em preocupa més aquest rebrot de tics minoritzants que no pas uns resultats escadussers que hauríen de servir-nos de revulsiu.
Bé, estarem atents als esdeveniments.