Què farem?

El debat sobre el futur immediat de l'independentisme parlamentari bull, tot es replanteja de dalt a baix. Érem molts els qui buscàven aquest efecte, i l'hem trobat. (Vet aquí l'única lectura positiva que es pot fer, des de l'òptica sobiranista, dels resultats electorals de diumenge.) I el debat, dins i fora d'ERC, és frondós com una magnòlia. És també un debat d'animals ferits, dolorós i necessari. Vegeu-ne una mostra a quatre veus:

EUDALD: Què, Alex? Es veu que jo no era l’únic que volia castigar la direcció i l’estratègia d’ERC, oi? Deu ser que la reflexió que jo em vaig fer se la va fer algú més... No diré que vaig estar content però sí que podria dir que vaig sentir que molta gent estava molt emprenyada amb ERC. I qui va votar-la ho va fer amb el nas tapat.

Però ara tinc un dubte: realment han captat el missatge? Pensaran abans en el partit que en les persones? Pensaran abans en els votants que en els egos? Jo ho dubto, perquè això d’en Puigcercós ho veig com una fugida endavant. I a més, estan tan enganxats al poder (i allunyats de la realitat) que en Puigcercós es pensa que... ell és la solució????

De tota manera, el meu no vot ja ha fet que avancin el congrés de l’octubre al juny. Esperem que així l’agonia duri menys... Canvi de cares (les que hi ha ara no generen confiança) i canvi d’estratègia (amb el PSOE no anem enlloc), perquè aquest 20% d’independentistes necessitem un referent valent i il·lusionant.

ALEX: La veritat és que ho veig tot negre, negre... Unes reflexions:

1) Si sumem al resultat d’ERC la diferència entre l’abstenció a Catalunya i Espanya, els vots en blanc i els vots al PRC i altres partits minoritaris, no arribem al resultat d’ERC de fa 4 anys. I, a més, tots sabem que aquest càlcul seria erroni.
2) Per les declaracions d’alguns exvotants d’Esquerra que he llegit als diaris, penso que hi ha molts i molts vots que han passat d’ERC al PSOE.
Llavors, em faig les preguntes següents :

- Aquests exvotants d’ERC i votants actuals del PSOE, ¿tornaran a ERC si el partit torna a un discurs “ideològicament pur”? ¿Realment han castigat el partit per la subordinació al PSOE? ¿No penseu que aquí ha passat alguna cosa més?
- Molts exvotants d’ERC (i també de CiU) diuen que aquest cop han votat el PSOE “per frenar el PP”. ¿Us podeu imaginar un votant espanyol (només un) que sigui capaç de votar ERC per frenar el PP (o de votar CiU per frenar el PSOE)? Oi que no?

Crec que el catalanisme té un problema greu. L’única solució és unir forces entre ERC i el sector sobiranista de Convergència. No vull dir fusionar-se, només posar-se d’acord en el tema nacional (igual que ho fan PP i PSOE), en lloc d’atacar-se mútuament, com han fet fins ara. Crec que la gent està farta d’aquestes baralles.

Això del Puigcercós ho veig com una maniobra per aconseguir el control a ERC. No serveix de res, només empitjora la imatge pública del partit (que ja és dolenta). Bé, ja em direu què penseu de tot plegat. Agraeixo qualsevol comentari optimista.

JOAN CARLES: Alex, ¿comentari optimista? Per tenir comentaris optimistes em temo que hauríem de canviar de tendència política... De tota manera, és evident i innegable que hi ha un important sector de la societat que és independentista o se situa molt a prop de l’independentisme i això és el que ens ha d’animar, a banda dels resultats a les eleccions espanyoles que –no ho oblidem- fan que molts espanyols que normalment s’abstenen hagin anat a votar.

Personalment, no crec que hi hagi hagut un nombre significatiu de votants d’ERC que hagin votat PSOE; els que sí que poden ser significatius són els que no han votat per disconformitat amb la tasca de govern i sobretot amb la política de pactes d’ERC.

La solució, relativament fàcil, és la renovació total dels quadres del partit en el Congrés del juny, la redefinició del missatge i sí, potser el més dur, la sortida del Govern un cop renovada la direcció, perquè tot plegat resulti creïble. Deixar càrrecs i cotxes oficials deu resultar dur, però si no ho fan ara, el càstig electoral continuarà i ho hauran de fer a la força. I si hi ha d’haver eleccions avançades al Parlament, que n’hi hagi, perquè ha quedat clar que aquest camí no porta enlloc. I si s’acusa ERC d’immaduresa, que se l’acusi; les acusacions no els faran mal si recuperen el suport social que ara han malaguanyat.

Perquè si no és així, realment ho veig més negre: ¿on ens sentirem identificats els independentistes? L’Alex té raó quan diu que consolidar un projecte nou costa molt de temps i de temps, precisament, no ens en sobra...

JOAN: Amics, coincideixo plenament amb l'anàlisi d'en Joan Carles. Com que ara no tinc temps d'escriure i és bo d'evitar reiteracions, em limitaré a matisar l'últim punt. Sí, consolidar un projecte nou demana temps i fem curt de temps. El que passa és que aquest projecte nou ja fa uns anys que s'està coent -no és tan nou, doncs- i d'aquí a les pròximes eleccions autonòmiques SÍ QUE HI HA TEMPS per donar-li forma i contingut. En molt menys temps, ara fa cent anys, es va fer la Solidaritat Catalana, i en les eleccions de 1907 va arrasar. A més, ara es veu molt clar que hi ha un espai polític (parlamentari) per a aquest "projecte nou". I vull rellevar el fet que no cal que el "projecte nou" guanyi les eleccions, ni que faci un gran resultat: n'hi ha prou que hi sigui, en el Parlament, amb uns pocs diputats, i faci la feina motora i sinèrgica que ha de fer: obrir pas i bastir ponts entre les forces poc o molt sobiranistes de cara al referèndum d'independència.