dijous, 6 de març de 2008

El millor que podem fer

Fi de campanya electoral. Fadiga, assaciament, la trista sensació de fer retxes dins la mar. ¿No trobeu que heu dedicat massa temps a la cançó de l'enfadós que oposa "CiU o ERC" per una banda, i "blanc, nul, abstenció o PRC" per l'altra banda? Servidor només hi ha dedicat quatre ratlles escadusseres, un dia, sense premeditar-les. Crec que la cosa no demana pas més esforços que això. Val més escriure sobre poesia. Perquè, fem el que fem, ens donaran pel sac exactament igual. Fem el que fem, tant és: Catalunya perd.

"Hem de ser a Madrid perquè a Madrid ho hem perdut tot", fa l'enganxosa cantarella que gasta ERC per mobilitzar el vot independentista. Com que és una mitja veritat, sembla veritat, però és una fal·làcia (com totes les mitges veritats). Perquè sí, a Madrid ho hem perdut tot, però si ho recuperem ho recuperarem a Catalunya. De la mateixa manera que els kosovars ho van perdre tot a Belgrad però ho han recuperat a Kosovo. O com els letons, que ho van perdre tot a Moscou però ho han restituït a Letònia. I així tants com vulgueu. La independència es guanya a casa, no a la metròpoli. CiU i ERC ho saben, però a Madrid hi han de mantenir un statu quo on els interessos personals pesen més que cap altra cosa.

Per això, crec que l'única cosa de profit que podem fer aquest diumenge és omplir les urnes de la Plataforma pel Dret de Decidir allà on n'hi hagi. Aquests vots són els que valen: són els més simbòlics de tots i alhora els més útils. Els altres, els vots "oficials", són senzillament irrellevants, perquè cap partit català no ens ofereix una defensa creïble dels interessos catalans, cap il·lusió, cap estratègia alliberadora. Més val ignorar-los. I escriure poesia, o sobre poesia.