dilluns, 24 de març de 2008

Els adolescents segons Pessoa

Hi ha dues menes d’adolescents: els infeliços que es fan els feliços i els infeliços que no se n’amaguen. El nom ja ho diu: adulescens, nens que pateixen perquè volen ser o semblar grans i no en saben. L’adolescent viu en una cruïlla d’esquinçaments dolorosos: el que hi ha entre el nen que no mor i l’adult que no neix, entre la consciència i la irresponsabilitat, entre els amics i els pares, entre la intel·ligència i la inexperiència. Tants esquinços fan de l’adolescent un ésser hipersensible, trencadís i a voltes intractable, un drama que riu. Per això és tan difícil treballar amb ells, o fer que treballin, o ajudar-los a pensar. Fan patir, perquè no estan preparats per entomar segons què i fa por pensar que potser contribueixes a agreujar els seus desequilibris –ben mirat, no hi ha perill, perquè l’ascendent que el professor té sobre el jove és nul.

Pessoa parla del darrer esquinç en els termes següents: “En la joventut som dos: hi ha en nosaltres la coexistència de la nostra pròpia intel·ligència, que pot ser gran, i la de l’estupidesa de la nostra inexperiència, que forma una segona intel·ligència inferior. Només quan arribem a una altra edat es produeix en nosaltres la unificació. D’aquí l’acció sempre tosca de la joventut –deguda, no a la seva inexperiència, sinó a la seva no-unitat” (Llibre del desassossec, 104).

Els que tractem a diari amb adolescents captem amb molta claredat aquesta dissociació. En un institut de 500 alumnes hi ha 1000 alumnes. Un són dos. Quan tractem un grup nombrós d’adolescents, es descorda una mena de tsunami humà i pren forma davant nostre una ànima adotzenada que està disposada a tot menys a una negociació pacífica i racional. En canvi, en privat els adolescents són humils, amables, honestos i sovint intel·ligents. És en grup que es transformen, el seu criteri es fon i la seva identitat personal es dilueix.

Suposo que heu copsat la mala bava que hi ha en l’apreciació de Pessoa. En els adolescents, l’intel·ligent i l’estúpid es barallen; en els adults han fet un pacte –sempre avantatjós per a l’estúpid.