Vigílies de la jornada de reflexió (?). Abans de passar llista, un alumne em mira i em diu –no sé per què: “La independència no és possible perquè a Catalunya hi ha més espanyols que catalans”. Poso a prova els meus reflexos i responc com un conill escopetejat: “Sí, a Catalunya hi ha més espanyols que altra cosa, però que siguin espanyols no vol dir que no tinguin dos ulls i un cervell per identificar els seus interessos. Si una part –basta una part petita– dels espanyols residents a Catalunya pensen correctament, entendran que amb la independència de Catalunya tenen molt a guanyar-hi, i si és el cas, llavors podem guanyar el referèndum d’independència”. I em quedo tan ample.El meu alumne fa un gest vague amb el cap, un moviment de biaix que no vol dir ni sí ni no. Ell parla, fred, des de la intel·ligència; jo ho faig, calent, des de l’esperança. Bastia e obrava l’amich una bella çiutat hon estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e llanguiments la obrava; e ab plaers, sperança, devoçió, la ornava. ¿Qui dóna lliçons a qui?
3 comentaris:
No ho veig pas tan clar, jo.
Al teu alumne l'hi hauria dit que potser tampoc tots els suposats espanyols ho són. Les lectures reduccionistes no són sempre les encertades. Jo l'hi hauria explicat la teoria dels quarts: un 25% de la població ja li va bé ser espanyol, un altre 25% s'hi apunta per preservar els seus interessos econòmics, un altre 25% apostaria pel canvi d'estatus nacional si s'hi donessin les condicions objectives. L'esperança però la trobaríem en el 25% restant compost d'aquells que s'en desentenen, aquella part de la societat que està a l'espectativa per insuficiència social o desànim.
En el fons el problema és tan simple com si fossim victimes de la síndrome d'estocolm. Aquests mals no es curen amb la desídia d'una classe política dedicada a preservar el seu estatus i no a restablir la dignitat que com a país ens mereixem.
La teoria dels quarts es complementa amb la dels octaus, resultant-ne una aprocximació molt més real. Però aquesta pertany a un altra lliçó.
Sí, Cosme, però quan has d'improvisar una resposta en dècimes de segon, la teoria dels quarts no et ve pas al cap, i la dels octaus encara menys!
Pitjor ho tindràs avui amb la piconadora sociata.
Demà ni ERc ni Ic t'aportaran perspectives de futur, s'enrocaran.
Ens quedarà però l'anècdota cupera en certs municipis per mantenir la utopia ... sempre, però, amb permís dels sitèmics.
Publica un comentari a l'entrada