Francesc Pujols i els federals

La solució Cambó. Interviu política és una llarga entrevista que Francesc Pujols va concedir l’any 1930, i que fou publicada un any després en forma de llibre. Un dels capítols del volum està dedicat als federals i a la seva relació amb el catalanisme. Si bé Pujols s’equivocava en fer mitja confiança a Cambó, la clavava en parlar dels federals. La seva reflexió té avui vigència plena. Guaiteu:

“Encara que federal català i catalanisme, sembla que haurien d’ésser afins […] es donava el cas molt freqüent que els obrers eren federals i anticatalanistes alhora. És clar que en la idea de federació estava compresa in potentia la idea de la llibertat dels pobles, i per consegüent la idea de catalanisme, però com que federació, com diu molt bé en Duran i Ventosa, ve a ésser nació en termes abstractes, el federal es quedava més amb la llibertat dels homes que amb la llibertat dels pobles. […] Amb l’excusa de la federació, molts catalans deixaven d’ésser catalanistes. Entre ells en Pitarra, que […] va fundar el nostre teatre, que avui encara dura, per anar contra el catalanisme i burlar-se dels que escrivien en català i estimaven les nostres tradicions pairals. I tot li venia precisament d’ésser federal. En Clavé també era federal i no era catalanista. En Pi i Margall mateix, fundador del federalisme a Espanya, és un altre exemple, i dels més típics. La federació, en lloc de facilitar l’entrada al catalanisme, o en termes generals, al nacionalisme, encara la dificultava.” (La solució Cambó. Interviu política, ‘La pesca federal’, p.116-117, Llibreria Catalònia.)

Que en prenguin nota els catalans que avui, pensant en Espanya –¿que no saben pensar altra cosa?–, encara parlen de federalisme. Perquè són anacrònics -el 1930 ja ho eren! (Per cert, ¿a quin personatge actual s’assembla Pitarra? Tic-tac, tic-tac, tic-tac…).