dimarts, 9 de setembre de 2008

La Plataforma per la Llengua, Premi Nacional de Cultura

Ho dic per si a algú li ha passat per malla. El jurat dels Premis Nacionals de Cultura ha atorgat a la Plataforma per la Llengua un dels premis en la categoria de Projecció social de la llengua catalana. L’enhorabona. La Plataforma per la Llengua ja fa quinze anys que rutlla, sense crisi ni descans; amb una feina tossuda, rigorosa, amable; com una formigueta que replega menjar per a la llengua no només a l’estiu, sinó tot l’any. I amb resultats concrets i tangibles. La cosa té molt de mèrit.

Som usuaris d’una llengua debilitada que demana, només per aguantar-se, un activisme individual i col·lectiu constant. És un càstig de bastaix que els parlants de llengües musculades s’estalvien i no acostumen a valorar: no es fan a la idea del sacrifici que comporta resistir la minorització, fer per no caure més avall, i si pot ser guanyar posicions. Quan això es fa de manera organitzada, el dolor és més bo de dur i a més s’obtenen petits (o grans) èxits que compensen l’esforç. La Plataforma per la Llengua serveix per a això.

A banda dels estudis que publica periòdicament, la Plataforma manté vives les campanyes següents: a) EN CATALÀ, JUGUES?, que reivindica els dret dels infants a jugar en la seva llengua; b) A TAULA EN CATALÀ, per augmentar la demanda de productes etiquetats en català (centrada en aigua, vi i cava); c) CINEMA EN CATALÀ, MISSIÓ IMPOSSIBLE, que postula la normalitat del cinema doblat i subtitulat en català; d) EMPRESES (un èxit fresc: aquest setembre Ikea està repartint per primera vegada en català el catàleg per al 2009 a domicili); e) I JO, QUÈ PUC FER?: idees i propostes per portar a la pràctica individualment; f) QUEIXES, per denunciar atropellaments lingüístics; g) RECONEIXEMENT DEL CATALÀ A EUROPA, per incidir en el reconeixement del català a la Unió Europea i a les Nacions Unides; h) TOPÒNIMS, per a normalitzar topònims d’alta presència visual; i i) UNIVERSITATS, per augmentar-hi l’ús del català -hom fa una festa de benvinguda als estudiants d’intercanvi.

Una feinada, vaja. I un no parar. I un dolor de llengua que muda, com per miracle, en goig de llengua.