dilluns, 1 de setembre de 2008

Final d'estiu

Ja s’acaba l’estiu. Cabrera enllà,
darrera la calitja, l’horitzó
rutila i, despessec, com el bon vi,
evoca la tendresa d’una dona
distant.
Tenim la passamaneria
de dies nous per ressaltar velluts
i somnis, a despit de defallences,
i la seducció dels mots; aquest
convenciment tangible que el plaer
no té mai la bellesa del desig.

Antoni Vidal Ferrando, Els colors i el zodíac (dins Allà on crema l’herba, Edicions del Salobre, 2008.)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

SETEMBRE

El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
selebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí Pol

(He trobat molt adient aquests versos per acompanyar la feixuga reEntré d'aquets damnats del sistema que sou els ensenyants.
Hehehehe.
Els clàssics sempre són un bon recurs pels rides)

JOAN CALSAPEU ha dit...

Gràcies, anònim setembrí, pietós i un xic sarcàstic!

Pau ha dit...

No m'entenc o no entenc ni un borrall de poesia. Aquest FINAL D'ESTIU se'm fa molt difícil de llegir. No hi trobo ritme, potser no cal trobar-l'ho. Hi mots que semblen traves per ensopegar, no pas per abellir la llengua. Tot just deu ser la meva ignorància que em fa inabastable aquest poema.
I la plasticitat lírica s'em descompon per la sincopada estructura imaginària.

(No pretenia carregar-me el poema. Però volia admetre la meva incapacitat d'aproximació. Ho provaré en un altre moment, a veure si en capto un lleu batec i entenc els mots aquests que ara s'em presenten inerts.)

Pau ha dit...

L'he rellegit i l'he trobat més amable. L'estructura dels versos hi ajuda ben poc. Cal rellegir-lo moltes vegades per torbar-l'hi les pauses i per poder-lo desxifrar. No sé pas si la composició dels versos té raó o dependència mètrica o anàrquica. Em pregunto si no seria més pausible construïr-los amb les pautes que ens obliga una lectura reposada. Qui ho sap?
Els capricis dels poetes a vegades són inexcrutables, oi?

JOAN CALSAPEU ha dit...

Per a mi, aquest poema té una sola dificultat: el mot "despessec", que he hagut de consultar a l'Alcover-Moll; és un adjectiu arcaic, que significa "malgastador". Quant a la resta, es tracta de deixar-se seduir per la cadència dels mots i la llum de les imatges; i llavors la comprensió arriba com arriben els infants en els parts agraïts: emotivament i ensangonada.