Al novembre Iniciativa estarà d’assemblea nacional i el document estratègic per preparar-la vol emfasitzar el catalanisme de la formació sense apartar-se del federalisme. ¿No us adoneu, amics d’ICV, que això és mesclar ous amb caragols, que catalanisme i federalisme lliguen tant com un cafè amb allioli? Penseu-hi, si us plau.Catalanisme és el nom històric del nacionalisme català; federalisme és un vestit de mudar de l’espanyolisme, que és una manera de dir nacionalisme espanyol. Setanta anys enrere podien semblar compatibles, car el federalisme era una de les concrecions possibles del catalanisme. Avui no. Avui està claríssim que el catalanisme fa Catalunya, que el federalisme fa Espanya, i que ambdós projectes nacionals són antagònics. També sabem que el federalisme és una fal·làcia per manca de federals a l’altra banda, i per manca de reconeixement de la identitat d’una de les parts, a la qual li és negat el dret de decidir -ço és, per manca de reciprocitat, d’equitat, de respecte i de llibertat. Amb un orri així d’esbarzerat, el federalisme és fum d'estopa.
Iniciativa contribuirà a superar la perplexitat i el desconcert del país si aclareix quina nació vol fer, Catalunya o Espanya, i per tant si vol ser una formació catalanista o federalista. Totes dues coses, no pot ser.
3 comentaris:
Catalanisme i federalisme no són pas sinònims. El primer fa referència a una estratègia per restablir la normalitat nacional. El segon es correspon a un model polític-administratiu.
Caldria que ens expliquèssin aquest d'IC a què es refereixen quan parlen de federalisme:
1. Es refereixen a l'estat espanyol? En aquest cas em demano per què carai se'n preocupen si la seva organització només té presència en territori català? No se n'adonen que els seus cosins llunyans no comparteixen aquest ideari?
2.- Si demanen el federalisme per a la nació catalana, n'haurem de parlar i filar molt prim. Segurament el concepte de nació entraria enconflicte amb els estats actuals que ens expolien.
Quan a Iniciativa parlen de federalisme, no pensen en els Països Catalans -llavors ens entendríem!-, sinó en Espanya. Parlen d'un projecte de convivència "espanyola" que és quimèric, i mentre l'ideal no es realitza, Catalunya es va fonent. El simple fet de pensar i de parlar en termes espanyols espanyolitza, i això converteix el catalanisme i el federalisme (espanyol) en antònims.
Una persona que encara cregui en el comunisme, vist el que ha passat aquest segle XX, és que té pa a l'ull o és més curta que les mànigues d'una armilla. Essent tan curts aquesta colla de galifardeus, com vols que entenguin tots aquests matisos que enumeres? Ells tenen el seu sector de públic, igualment curts com ells, i de moment els dóna per mantenir el negoci. Tenen una quota de mercat del 8%, i cobreixen despeses i tenen guanys i tot.
Publica un comentari a l'entrada