dilluns, 1 de setembre de 2008

Ens pensem que pensem

Pensem menys que no ens pensem. Quan ens sembla que ho fem, sovint no fem sinó escoltar el nostre eco. Això ens passa habitualment quan pensem sols, en silenci, sense cap suport. En aquesta avinentesa el que fem és volar amb la imaginació, repetir records, deformar-los -delirar, en definitiva. Pensem millor, i més fecundament, quan ho fem sobre llibres o apunts, sobre conferències o converses que ens aporten idees que són com rems per a navegar pel pèlag de l’intel·lecte, idees que podem retopar i corregir. El raciocini també necessita infraestructures on recolzar i créixer; altrament, vessa i s’escampa: es tuda, com aigua damunt la taula.

6 comentaris:

Bernat Tallaferro ha dit...

Però dotar-se d'infraestructures resulta costós. Prendre consciència del propi deliri ja fóra bo, però qui sap si contenir-se inapropiadament no fóra també un despropòsit. Afrontem doncs la incertesa amb el nostre fluir generós i autocomplaent defestrant l'esforç. Particularment això ens limita, i ens minva intel·lectualment, però qui sap si col·lectivament, socialment, resulta un gran guany... O així, amb subtilesa, ens ho volen fer creure.

Prrrrrrrrrrrrrrrrrr! ha dit...

Coito ergo sum!

N'est pas món frére?

Un ânge voleur des dents! (Mais je n'ai pas de séxe!)

Anònim ha dit...

Un ânge voleur des dents! ????????????????????????????????????? :-(

L'accent ^ no sé què hi pinta.
Si la intenció era parlar d'un àngel lladregot o d'un angelical lladre no em queda clar i molt menys després d'aquest DES que tinc ben oblidat.

Vaig ser mal estudiant del francès, no pas per això l'he desterrat. ;-) Sempre m'avinc quan me l'ofereixen, ;-D (amb perdò si hi ha cap angelet llegint!)

El comentari de la llatinada me l'estalvio. ;-D

JOAN CALSAPEU ha dit...

El meu francès també és millorable, però tot i així el llegeixo -i m'agrada molt fer-ho. Però he de confessar que no entenc què em vol dir el venerable prrrrrrrr! Si un dia d'aquests té a bé d'explicar-se millor, les portes són obertes.

NeoPoeta ha dit...

Que tal, mister Calsapeu, veu de la saviesa poètica? ;)

Quants dies sense passar jo per aquí o tu per allà, sense veure'ns les cares, oi?

M'ha agradat molt aquest últim escrit, sí senyor!

Com a tard, ens parlem el 15 de setembre. Apa, doncs!

JOAN CALSAPEU ha dit...

¿Saviesa po...què? Ca! Si n'hi ha de galls que canten menys i refilen millor!

Si no ens veiem abans, ens veiem el 15. Bona arrencada de curs -i que tant l'arrencada com l'arribada siguin de cavall, que d'ases ja anem prou servits.