Us presento en Pep Rialles. Som al juny del 2010 i en Pep no hi cap dins sa pell, perquè ha despatxat el segon de batxillerat amb un butlletí de notes immaculat. Doneu-li l’enhorabona. I és que no ho hauria dit ningú: en Pep no té bona mà per a les llengües, què voleu fer-hi. De fet, al llarg dels dos cursos de batxillerat ha suspès TOTS els exàmens de les matèries d’anglès, català i castellà –cap desastre, eh?, que en algun cas ha arribat a treure un quatre… Tot plegat, foteses que no li han impedit pas d’aprovar TOTES les avaluacions que li han posat per davant.I és que els criteris d’avaluació per al batxillerat que el Departament d’Educació ha dreçat en començar el curs 2008-09 estan pensats perquè en Pep arribi net com una patena, i sense travelar, a les portes de la universitat. Tant se val que el tema estudiar el toqui poc, com si diguéssim. No cal. On vas a parar. Com si es tractés d’una estora triomfal estesa davant els peus d’en Pep, resulta que l’expressió oral representa com a mínim el 25% de la qualificació final de la matèria, i la producció de textos dits creatius, un altre 25%; així que, descomptant la nota corresponent a lectures i ablucions diverses, els exàmens no pesen més enllà d’un 30% de la nota global.
Resultat: en Pep Rialles no ha après quasi res, ha acreditat documentalment la seva ignorància desacomplexada i tossuda de les matèries que fan al cas, i ha exhibit un desinterès majúscul per l’estudi. Un resultat ja profetat en l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya, que parla en els seus eixos bàsics de “l’excel·lència global del sistema” i de “l’èxit i la qualitat escolar de l’alumnat”. Ves per on, en Pep Rialles i el conseller d’Educació, l’Ernest Maragall, comparteixen un sentit de l’humor que és per petar-se de riure.
Però a mi -que dec ser una mica ranci- no em fa cap gràcia.
7 comentaris:
Jo acabo de ser regurgitat pel batxillerat i em disposo a entrar al món universitari. A mi els exàmens encara m'han condicionat l'aprovat o el suspès, però, ves per on, que m'he examinat de matèries tals com sintaxi, fonètica o literatura, que el que se'n diu ús pràctic no en tenen gaire. És important saber-ne, no ho nego pas, però més important és no barrejar català i castellà, saber articular un text fumable i parlar amb correcció. I no hi ha cap problema en avaluar a consciència aquest aspectes, o potser resulta més senzill i pràctic per al docent un test amb una plantilla de respostes i a avall que fa baixada?
I crec que seria un detall que les matèries de llengües fossin més senzilles, sobretot de cara als alumnes de ciències, que aquest anys han hagut de veure que, tot i la seva tria, havien de cursar matèries de lletres, mentre que un alumne del batxillerat humanístic o artístic no té una sola ciència al seu expedient.
Salut!
Comprenc que estiguis una mica amoïnat, moz: tens part de raó. Les dites lletres i les dites ciències haurien d'estar més interconnectades, i és cert que tant hi ha d'aquí allà com d'allà aquí. Arrosseguem un dèficit clamorós de cultura científica que urgeix corregir.
Ara, sobre el que dius en el primer paràgraf, n'hauríem de parlar molt, i segurament aquest no és l'espai adequat. Estic d'acord que les habilitats elementals s'han d'avaluar a consciència, però no em sembla bé que EN EL BATXILLERAT aportin el 50% de la nota en l'àrea de llengües. No em sembla proporcionat, i trobo que és una invitació a abandonar l'estudi.
Salutacions i gràcies pel teu comentari.
No ho acabo d'entendre. N'estàs segur de les dates? Vols dir que el tal Pep no deu haver acabat ja la universitat? Potser volies dir 2001 i t'has equivocat.
Però tant se val, les dates no compten gaire si el relat dels fets acaba sent el mateix, oi?
La data és el 2010, perquè és l'any en què acabarà el batxillerat qui el comenci enguany, el 2008.
Però si m'ho permets el meu apunt sobre la data anava en el sentit que els nous graduats de batxillerat no es diferenciaran gaire de les darreres promocions. Crec que ja fa força anys que el batxillerat ha perdut valor. Segurament els nous criteris l'acabaran d'escombrar, però desenganyat, ja fa molts anys que es va a la deriva. Puc aportar, com a mínim, documents que confirmen que deu anys enrera el coneixement de la llengua catalana en alumnes universitaris era força baix. Per tant la dinàmica que denuncies no és res més que el natural procés que es va iniciar fa una pila d'anys.
És cert: això ve de molt enrere. I he d'admetre que l'antic batxillerat de MOLT D'EXAMEN I RES MÉS no servia perquè els alumnes escrivissin bé. Potser hauria de pensar-m'ho millor, això que he escrit en l'anotació.
Recordo els textos de professors universitaris que vint anys enrere jo corregia, a l'Institut Català de Noves Professions, i era penós: aquells professorassos no sabien escriure!
Vint anys enrera potser encara podies ser benèvol amb ells ...
Però jo trobo molt més trist el que s'ha aconseguit en tot aquest procés de suposada normalització de la llengua en l'ensenyament...
Potser no es podia fer res més, però sempre em quedarà la recança de la feblesa del pujolisme en aquest camp, on realment podia haver fer molt i molt i per prudència potser no es va fer tot el que calia ... Però això segurament hauria de ser matèria d'un altre post (o millor dit d'un debat amb major profunditat).
Fas bé de mirar endavant, que el passat ja no hi és i ens ha de preocupar més el demà. Entrelluques el desastre i per això ens poses en alerta, però no te'n faran pas de cas. Calia dir-ho però.
Publica un comentari a l'entrada