dimecres, 10 de setembre del 2008

El miratge

Diu Artús Brotau (Dietari d’estiu): “No estimem una persona, sinó que estimem l’agradable sensació que ens proporciona el miratge d’estimar-la.”

Diu Toni Ibáñez (Entrellum): “Només ens estimem a nosaltres mateixos i a tot allò i a tot aquell que ens ajudi a estimar-nos més i millor.”

Servidor (Ucronies, amb permís): “Projectem l’amor a manera de bumerang, esperant que a la tornada ens apromptarà un rosari de beneficis. L’amor sempre és amor propi.”



5 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Diferenys maneres de dir la mateixa cosa. El problema dels búmeransg és que si no controles el retorn et pot fotre una patacada important... cosa que sol passar amb l'amor.

Joan Calsapeu ha dit...

N'hi ha que estem nafrats...

Trento ha dit...

Doncs mira, no et diré que no. Però no sempre és un boomerang. De vegades són dards

Anònim ha dit...

L'amor té l'estranya qualitat d'entelar-nos la realitat, amb l'ajut del temps el tel s'esvaeix i acabem percebent amb nitidesa el present. Aleshores ens n'adonem de la nostra ingenuïtat, no pas de l'engany. Tanmateix si som prou generosos n'agraïrem tot el bagatge acabalat. A la fi, l'amor és la mesura de totes les coses, i per reducció, de la vida.

Joan Calsapeu ha dit...

Cert. Que l'amor sigui un miratge no vol que dir que no sigui bellíssim i necessari. És el miratge que ens dóna l'energia necessària per viure.