Diu Artús Brotau (Dietari d’estiu): “No estimem una persona, sinó que estimem l’agradable sensació que ens proporciona el miratge d’estimar-la.”Diu Toni Ibáñez (Entrellum): “Només ens estimem a nosaltres mateixos i a tot allò i a tot aquell que ens ajudi a estimar-nos més i millor.”
Servidor (Ucronies, amb permís): “Projectem l’amor a manera de bumerang, esperant que a la tornada ens apromptarà un rosari de beneficis. L’amor sempre és amor propi.”
5 comentaris:
Diferenys maneres de dir la mateixa cosa. El problema dels búmeransg és que si no controles el retorn et pot fotre una patacada important... cosa que sol passar amb l'amor.
N'hi ha que estem nafrats...
Doncs mira, no et diré que no. Però no sempre és un boomerang. De vegades són dards
L'amor té l'estranya qualitat d'entelar-nos la realitat, amb l'ajut del temps el tel s'esvaeix i acabem percebent amb nitidesa el present. Aleshores ens n'adonem de la nostra ingenuïtat, no pas de l'engany. Tanmateix si som prou generosos n'agraïrem tot el bagatge acabalat. A la fi, l'amor és la mesura de totes les coses, i per reducció, de la vida.
Cert. Que l'amor sigui un miratge no vol que dir que no sigui bellíssim i necessari. És el miratge que ens dóna l'energia necessària per viure.
Publica un comentari a l'entrada