La poesia és un peix

que es pot mossegar la cua, o no -jo m'estimo més que no se la mossegui. Tal com l’entenc, la poesia és un peix que pensa l’ham que du clavat al paladar i crida orgasmes amb la boca tancada. Allà calla el dolor, aquí silencia el plaer. En tots dos casos fa de lenitiu, els atenua, per fer-los alhora assumibles i comunicables. La poesia no és amiga de les expansions –ni tan sols ho és la poesia romàntica.