dilluns, 25 d’agost de 2008

"Ofici de paciència", d'Eugénio de Andrade

Acabo de llegir Ofici de paciència, en els versos portuguesos d’Eugénio de Andrade i en la traducció catalana d’Antoni Xumet (El Gall Editor, Pollença, 2008). Llegir els poemes dues vegades, primer en una llengua, després en l’altra, multiplica el plaer per dos i millora la fluïdesa lectora en portuguès –ves, molts guanys condensats en poques pàgines.

Llegir Andrade (que en realitat es deia José Fontinhas) és una garantia de plaer i d’elevació espiritual ran de terra. M’explico. Els versos d’Andrade són, en paraules seves “simplement passió per les coses de la terra, en la seva forma més ardent i encara no consumada”. El poeta de Póvoa de Altaia parla de les coses concretes i de les impressions sensorials tot dotant-les d’una dimensió angèlica; no és debades que els versos tenen una textura quasi aèria i una musicalitat subtil i evocadora. Els seus poemes són com ocells que volen dins el lector amb un esbatec dolç que sap el bessó de les coses i estima perquè sí.

Andrade potser és el poeta portuguès més gran després de Pessoa. Tota la poesia d’Andrade és un homenatge enfervorit a la vida, la naturalesa i els dons del cos. L'escriptor va avorrir el luxe, va estimar la soledat i el silenci, i va oficiar en els seus versos -com Goethe- les noces de la bellesa i la veritat. Emperò, les seves inquietuds d’humanista li van impedir d’abstreure’s del món i se significà també com a home d’esquerres. Els seus versos busquen la senzillesa, es volen purs i convoquen la mirada de la infantesa; són traginers d’una veu humil que parla “amb un amic”. Una veu que és alhora universal i portuguesa: la poesia és “la més noble expressió del geni portuguès”, deia; i també: “la poesia portuguesa és el més bell retrat d’un poble que sempre va somniar més del que va realitzar”.

Gràcies, Xumet i Gall Editor, per aquesta bella traducció d’Andrade.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Joan, una síntesi impecable del sentit de la poesia d'Eugénio de Andrade. Jo n'he parlat molt sovint amb el meu amic Xuan Bello, l'escriptor asturià (en llengua asturiana, a part d'asturià de naixement). Ell el va conèixer personalment, a començaments dels vuitanta. Una abraçada i, una vegada més, l'enhorabona pel teu bloc (que és un dels meus preferits).

JOAN CALSAPEU ha dit...

Gràcies, Jordi. Per cert, ¿en Xuan Bello és l'escriptor que Jaume Subirana està traduint al català? En va parlar a Caldes d'Estrac, al Poesia i +, i em va despertar el cuquet de conèixer la seva obra.