Les Analectes

¿Ja heu llegit les Analectes de Confuci? Antoni Prevosti, professor de filosofia a la UB i sinòleg, és l’autor de la primera traducció directa de les Analectes al català (Fragmenta Editorial, desembre 2007). El resultat és una meravella. Però la Xina de Confuci para lluny en l’espai i en el temps (s. VI a.C.), i per això calen uns quants aclariments previs (setanta pàgines d'en Prevosti: molt bones); altrament ens perdríem en una bassa de conceptes que, llegits en eixut des de la nostra tradició cultural, no s’entenen bé. Prou que s’hi va trobar Herbert Fingarette, un professor de filosofia americà, autor d’un important volum sobre Confuci, que confessa, al prefaci del seu llibre, que quan va començar a llegir Confuci les Analectes li van semblar “una arcaica insignificança”. Més tard, però –cito Prevosti– “va descobrir en Confuci un pensador de profunda intel·ligència, que té avui dia lliçons per ensenyar i que diu coses que hom no troba enlloc més”.

Potser us demanareu què vol dir analectes: és un nom d’origen grec que vol dir ‘aplec de fragments literaris escollits’. El nom xinès de les Analectes és Lún Yῠ, que significa ‘Dites selectes’. Alguns traductors (sobretot en la tradició francesa) ha optat pel títol de Diàlegs. Les Analectes van ser introduïdes a Europa l’any 1687 pel missioner jesuïta Philippe Couper, que va publicar-ne una traducció en llatí. Convé aclarir que Confuci probablement no va escriure res –en això, com en altres coses, s’assembla a Sòcrates–; l’autor de les Analectes, doncs, no és pas ell, sinó els seus seguidors. “Ni és una obra unitària –diu Prevosti-, sinó una compilació procedent de diverses mans, cadascuna de les quals aporta la seva perspectiva pròpia”. No m’estenc més, que fer de portaplatets no m’agrada. I em limitaré a presentar-vos quatre fragments, just per fer boca:

28. El Mestre digué: “Si la multitud l’odia, és necessari examinar-ho. Si la multitud l’estima, és necessari examinar-ho.” (p. 263)

8. Confuci digué: “L’home noble té tres temors: tem el Decret del Cel; tem els grans homes, i tem les paraules dels genis. L’home menut desconeix el Decret del Cel i no el tem; perd el respecte als grans homes i es mofa de les paraules dels genis.” (p. 275)

2. El Mestre digué: “Només els savis més savis i els estúpids més estúpids no canvien”. (p. 281)

31. El Mestre digué: “Jo he arribat a passar tot un dia sense menjar i tota una nit sense dormir, pensant. No n’he tret res; és millor estudiar.” (p. 263)

¿Què? ¿Fan gola?