dissabte, 2 d’agost de 2008

Raó d'Estat

Vet aquí una aborció de la teoria política, un esguerro conceptual que senyoreja el món i la bolla. Raó d’estat és quelcom més que una broma de mal gust, és una bòfia pudenta que du els qui la invoquen a l’extrem més ultrat del cinisme. Dir-ne “raó”, de les viltats més inescrupoloses exercides des de les altes instàncies del poder, és una incitació al vòmit. És la “raó” d’estat que un dia justificava el GAL, que fa bo el saqueig fiscal dels Països Catalans i que diu que les balances fiscals són per fer planta. Tan grossa és la guatlla, que per donar-ne compte no sé dir-la si no és amb regles de tres (que seran deu). Vegeu-les: La raó d’estat és a la raó…

1) el que l’estat de dret és a la igualtat jurídica;
2) el que la Constitució espanyola és a la democràcia;
3) el que l’Administració de Justícia [espanyola] és a la justícia;
4) el que la submissió és a la convivència;
5) el que l’espoli és a la solidaritat;
6) el que el DNI és a la identitat;
7) el que l’esperit de vi és al whisky;
8) el que el matrimoni és a l’amor;
9) el que l’interès és a l’amistat, i
10) el que el salfumant és al perfum.

Costa i tot, dir-ho clar. Convivim amb una lògica que, de tan violentada com està, és treballós redreçar-la i asseure-la de nou a la trona de la racionalitat.

2 comentaris:

SV ha dit...

No podria estar-hi més d'acord. Salutacions.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Salutacions, Sadurní. I bon estiu!