dilluns, 11 d’agost de 2008

Aprenents de Pessoa

Pessoa ens va ensenyar a ser molts. Però, ¿realment n’hem après? ¿Quants, dels qui hem llegit i admirat Pessoa, n’hem assumit la lliçó? ¿Quants, dels qui hem proclamat que Pessoa tenia raó, ens hem aplicat aquesta raó a nosaltres mateixos? Jo no ho he sabut fer fins ara. I tinc una edat. Renunciar el jo i assumir la multiplicació d’identitats diverses -fins i tot contradictòries- és una empresa que fa por. Hom ha d’estar molt segur d’un mateix per abdicar d’aquest un. Hom ha de tenir una personalitat molt robusta per a poder-la negligir sense passar per ull. No ho fa qualsevol, això. Dir que hi he arribat seria petulant –i a més, no seria cert. Sí que diré que per primer cop a la vida experimento amb gran alegria la desintegració del jo, l’eclosió d’un boldró d’identitats i la meravellosa llibertat que això comporta, atès que cap dels meus jo no està condemnat a ser ell i cap protagonisme no és entomat pels altres com a traïció. I això deu voler dir que he començat a pair Pessoa, no? Doncs ja tocava.