dijous, 21 d’agost de 2008

Mort i tot, Calvo Sotelo guanya batalles

En el seu darrer llibre, Nosaltres, els catalans, Víctor Alexandre exhuma unes paraules que Leopoldo Calvo Sotelo va amollar l’any 1983, just un any després d’haver deixat de ser president del Govern espanyol: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta.” (p.470)

Són paraules clares, sinceres i torbadores –tant, que recordar-les pot semblar desavinent. M’és igual. Les coses són com són, i si no les sabem dir no les sabrem afrontar. Manipular els catalans de parla castellana per girar-los contra Catalunya és un esport de moda –una moda premsa, ràdio i teledirigida des de Madrid. Es tracta d’una pràctica esportiva que arrenca –si no vaig errat– de l’any 1981, amb el famós Manifiesto de los 2.300, i que avui una colla de catalanòfobs, organitzats al voltant d’un altre Manifiesto, aspira a convertir en esport de masses. D’uns anys ençà, les campanyes són despietades. Ara el salfumant ens el tiren a poalades. Cap nació del món no consentiria un flux comparable d’agressió constant -escocesos, flamencs o feroesos s’haurien fet independents mil vegades (els catalans no: per això la nostra divisa és l’ase).

Ara la immigració llatinoamericana s’incorpora massivament a l’imaginari nacional espanyol -la llengua ja la duen posada- i contribueix a la descatalanització rampant del país. La culpa no és seva, sinó de l’Estat que els acanala, de la dimissió suïcida dels autòctons i dels mitjans de comunicació espanyolitzadors, que fan un paorós treball de sapa contra la catalanitat. L’argentí Diego Arcos adverteix encertadament que “s’està forçant els immigrants que s’incorporin al projecte històric de la monarquia espanyola mitjançant […] la creació d’un espai mediàtic basat en mitjans de comunicació especials per a immigrants, en la seva totalitat editats en espanyol”. I tothom tan panxo.

Avui Calvo Sotelo estaria content. Bo i mort guanya batalles. Però no té mèrit: som els catalans, que ens deixem.

2 comentaris:

moz ha dit...

Ni que no tingui mèrit aquesta batalla postmortem ja triguen a convertir-lo en un nou Cid que lluita per l'expulsió dels moriscos-catalans que envaeixen el territori incorruptible de este país que no se dice este país, se dice Spnya.

JOAN CALSAPEU ha dit...

No dubtis que ho faran. Recordaran Calvo Sotelo -ja ho fan- com el president que va començar a posar a ratlla els catalans quan CiU tot just s'estrenava al Govern de la Generalitat. I d'aquí a l'aparador dels mites patris.