que es pot mossegar la cua, o no -jo m'estimo més que no se la mossegui. Tal com l’entenc, la poesia és un peix que pensa l’ham que du clavat al paladar i crida orgasmes amb la boca tancada. Allà calla el dolor, aquí silencia el plaer. En tots dos casos fa de lenitiu, els atenua, per fer-los alhora assumibles i comunicables. La poesia no és amiga de les expansions –ni tan sols ho és la poesia romàntica.
Més enllà, vora la claror
Fa 5 hores
5 comentaris:
crida cap a dins
Justa la fusta!
Com a manifestació humana l'expansió li és inherent.
d'aixó se n'hauria de parlar i molt. La poesia es literatura viva, la sintetització dels fets i les idees, el crit cap en fora, clar, concís, l'ùnica art literaria realment important i per això menystinguda. La poesia es la capacitat d'explicar les coses, situacions, o les emocions en poques i concretes paraules, i l'haiku n'es LA SUBLIMACIÓ.
Haurias de rellegir Papasseit.
http://www.joansalvat.blogspot.com
Gràcies, Francesc. Rellegiré Papasseit.
Publica un comentari a l'entrada