Va ser el meu llibreter qui me’l va posar a les mans. “No t’ho pots perdre”, em digué. Li vaig fer cas, perquè en matèria de llibres en Joan Dulsat és una autoritat davant la qual no admeto insubordinacions. I em vaig comprar Vida y destino, la gran novel·la de Vasili Grossman traduïda al castellà per Marta Rebón. La vaig posar a fer cua -no pot ser que un nouvingut passi per davant de tothom- i just fa uns dies l’he encetada. El volum té 1104 pàgines, i servidor vaig ara per la 233. I, ves per on, m’assabento que la traducció catalana –també de la Rebón- és a les llibreries des de l’abril.Vaja home. Ep!, no em fa res llegir-lo en castellà, només faltaria. Estic xalant, i ara que hi estic posat, l’acabaré. Amb gust. Però si arribo a saber que es preparava la traducció al català, m’hauria esperat. Perquè, si a l’hora de llegir i escriure, els catalans no prioritzem la nostra llengua, ningú al món ho farà per nosaltres. De fet, toca una mica els nassos que una editorial catalana decideixi publicar una novel·lassa com la de Grossman… editant-la primer en espanyol i sis mesos després en català -ui, un déjà vu! Això és fer-li la traveta a la llengua catalana.
Em demano si no fóra possible preveure aquestes coses. ¿Costaria gaire habilitar un servei d’informació sobre les traduccions que s’estan cuinant en català? Si les sabem, molts esperarem pacientment que els traductors enllesteixin la feina. Sense queixa ni pressa ni problema. Si n’hi ha, mentrestant, de coses per llegir! Trobo que l’Associació d’Editors en Llengua Catalana podria replegar fàcilment aquesta informació i publicar-la en el seu web, i anar-la actualitzant. No veig que hagi de costar tant. I faria molt de servei.
El guant està llançat.
5 comentaris:
Joan l'home de la foto s'assembla a Woody Allen.
(Ferran Costa i Ofaf Rossell)
Jo l'estic llegint i és una meravella. El teu llibreter sap el que es diu.
Ja ho conec això. I fa ràbia. Em va passar amb uns llibres de Norma Editorial, escrits per Marc Bernabé, de l’Ametlla del Vallès.
Quan publicava un llibre ho feia en castellà, jo el comprava i al cap de bastant temps, un any o més, el publicava en català. I així amb una sèrie de quatre o cinc llibres. De vegades trigava molt més a publicar el català i alguna vegada no ho feia, així jo mai podia estar segura de si ho faria. Un dia vaig escriure un missatge a en Marc Bernabé per assabentar-me si el seu últim llibre seria publicat també en català, fa anys d’això i com que no vaig rebre cap resposta em vaig comprar la corresponent versió en castellà, no fos cas que em quedés sense.
I potser ell es queixava perquè en català no venia.
Ostres,
ara vaig una mica just de peles i si et sóc sincer no em ve gaire de gust una novel·la sobre la segona guerra mundial però de ben segur que si aquest estiu tinc temps cau.
Senyor ens veiem aviat
Ostres,
ara vaig una mica just de peles i si et sóc sincer no em ve gaire de gust una novel·la sobre la segona guerra mundial però de ben segur que si aquest estiu tinc temps cau.
Senyor ens veiem aviat
Publica un comentari a l'entrada