dissabte, 28 de juny de 2008

Ens abracem

Ens abracem perquè estem desesperats -els animals no s’abracen pas: copulen i prou. Ens abracem perquè estem acollonits, perquè viure ens fa una por de no dir. Ens abracem per conjurar la mort, perquè ens sabem dèbils i ens sentim desemparats. Ens abracem perquè el terror passi de llarg i no ens devori. Ens abracem perquè en el fons del nostre ésser som sols. També ens abracem per amistat i per amor -però em temo que l’amistat i l’amor són l’excusa.

5 comentaris:

elisabet ha dit...

abraçar-se per no caure a l'abisme, com tu dius molt bé, abraçar-se per oblidar que som un, que som sols.

Jesús M. Tibau ha dit...

som animals necessitats de contacte físic, i sovint ho oblidem

JOAN CALSAPEU ha dit...

Cert. I, bo i així, intueixo que l'abraçada va una mica més enllà del contacte físic. És un gest tan... dramàtic, per dir-ho d'alguna manera, que hi llegeixo la por al balç de la mort, i també la necessitat que tenim les persones d'ésser completades, car ens ens sentim incompetents per afrontar el misteri de la vida. Però això ja ho deia Plató.

Cosme ha dit...

T'oblides de les abraçades joioses en aquells moments en què volem compartir amb els altres l'alegria del viure.
Ens cal l'abraçada per no morir en vida.

sandra ley de atraccion ha dit...

very good job guys!