dimarts, 17 de juny del 2008

"Ibiza"

Quan, a les illes Balears i Pitiüses, les forces de centre, progressistes i nacionalistes formen govern, al Principat ens afluixem una mica, alleujats, perquè la sensació de setge es mitiga -tenir aliats mar endins reconforta. Emperò, canvi de govern no vol dir canvi sociològic. El que hi havia ahir, hi és avui. I les iniciatives que el govern progressista desplega en temes clau com territori, finançament, autogovern o identitat tenen una incidència llenegadissa. Si parlem en termes de país, pocs motius hi ha per a l’esperança: el que sembla que canvia, no canvia; i el que no canvia, segueix igual. Verbigràcia.

Els meus amics del Tetrablog es lamentaven l’altra diassa que els portals de l’Institut Balear de Turisme (IBATUR) i d’un ens balear de nom Artescènic no parlen d’Eivissa, sinó d’Ibiza. Els "tetris" s’han encès com un misto i han fet arribar via mail la seva protesta. Ara per ara només han obtingut resposta d’Artescènic, que és del tenor següent: “el criteri per a la promoció externa de les illes és posar Ibiza en lloc d’Eivissa; perquè és el nom amb el qual estan familiaritzats els estrangers”. Veieu? Coses que no canvien.

Els canvis aparents, ara. El Govern de les Illes Balears va anunciar fa poc que els funcionaris arribats d’Espanya hauran d’aprendre català en dos anys. Que bé, no? Doncs no. Perquè no és cert. La majoria dels funcionaris que, procedents de terres castellanes, ara ocupin per oposició, trasllat o interinatge una plaça pública a la CAIB, d’aquí a dos anys no sabran català i no passarà res. Uns pocs sí que en sabran, però no el faran servir a la feina i tampoc passarà res. El decret del Govern és tan raonable, just i lloable com inútil. Fa bonic i prou. A les illes, la immensíssima majoria dels funcionaris treballen des de fa tres dècades en la llengua que els abelleix (i que quasi sempre és l’espanyol). I l'agonia continuarà fins que els pocs que fan feina en català rebin instruccions per deixar de fer-ho. A les illes ho sap tothom, això. Però ves… l’estètica de l’autoengany és irresistible.

PS: Us encoratjo a seguir la petja de Tetrablog i enviar missatges de protesta a l’IBATUR i a l’Artescènic. (Si ens han d’esvair, que sigui amb la falç al puny.) Vet ací les adreces:

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies ucrònic amic per fer-te ressò d'aquesta gota bruta i pudent, que no forma part d'una pluja fina, sinó del xàfec que fa anys i panys que ens xopa.

Un tetri