L'educació de la Joana

Acabem de rebre el butlletí de notes de final de curs de la Joana. Hi llegeixo que “reconeix la seva imatge al mirall”, que “gaudeix de l’estona del canvi de bolquer”, que “vol fer les coses sola” et alteri. Interpreto que ha aprovat. N’estic molt content i agraeixo a les mestres de l’escoleta la paciència i l’esforç. Però el futur m’enquimera. El sistema educatiu reglat, a Catalunya, és una cosa que comença bé i acaba malament. Sé de què parlo.

El Ministerio de Educación y Ciencia, i el Departament d’Educació de la Generalitat, em fan més por que una paret que cau. A uns i altres els demano, per favor, que deixin en pau la nostra filla. Que no l’estabulin en una aula on es fa de tot menys estudiar. Que no li facin perdre el temps amb la religió o l’alternativa a la religió o l’educació per a la ciutadania. Que se n’estiguin de perpetrar cap actuació educativa contra la nostra filla –això és cosa meva, i de sa mare. Que no s’immisceixin en el seu procés –tan personal– de construcció de valors. Que la duguin de passeig pels verals de les humanitats i de les ciències: que la instrueixin, i punt. Que li ventin una cleca si cal, o dues: jo faré costat al mestre. Si no em garanteixen això, a casa ens gratarem la butxaca i portarem la Joana a la privada. Mireu a quina hora us ho dic. Com si anéssim granats. O ens exiliarem a l’Amazones. Perquè l’educació de la Joana és important.